Sifóra que Què?!
D'acord, no tenim el nom més comercial del món. I abans de que te l'aprenguis, ja haurem gravat el nostre primer disc!
Què fas?! A què esperes?!
Dónan's una última empenta!
Volem gravar el nostre primer disc!
Tenim la banda, tenim les cançons, tenim l'estudi i tenim moltes ganes de gravar el nostres primer disc! Només ens faltes tu!
Què fas?! A què esperas?!
Dónan's una última empenta!
Qui són els Sifóra aquests?
Sifóra Kemfai Elföll som una banda rara. Amb tot lo bó que això significa. Eclèctica i intergeneracional, amb membres que van des dels 24 anys fins als 58. En tres anys hem produït una vintena de temes en vàries llengües i estils diversos que conflueixen en un punt en comú: La follia. La bona follia. Aquella que allibera i redimeix!
Finalistes del darrer concurs DO Tarragona, escollits pel públic com a 2n classificats. Els nostres temes tenen com a base la cançó pop d'autor i estan condimentades amb influències que van des del jazz fins al swing, passant pel tango o el vals. El nostre directe és fresc i divertit.
A què destinarem les vostres aportacions
Gravarem el primer disc de Sifóra Kemfai Elfoll. Ho farem a l'estudi de gravació Echo Studio de Figuerola del Camp amb un tècnic que ja ha apostat per nosaltres: El Jaume! Li posarem una portada ben xula. L'embolicarem ben bonic i te'l presentarem en un concert únic a les Festes de Santa Tecla de Tarragona!
Objectius adicionals
El nostre primer disc serà un gran disc! I si aconseguim més diners dels que hem presupostat, els invertirem en més hores de gravació i de producció del disc i en l'empaquetatge! Que tingui un so i una presentació Deluxe!
I si la participació és un escàndol, gravarem un vídeoclip, o dos, amb el nostre mecenes i realitzador preferit: Carlos Go!
Sobre les recompenses
A la columna d'aquí a la dreta trobaràs les recompenses per la teva aportació. Des d'un disc per escoltar-nos, les cançons per descarregar, entrades pel concert de presentació o un concert a la plaça del poble (del teu poble). Us oferim les nostres riqueses a canvi d'una estampita, tampoc està malament,no?
[Soundcloud item unavailable]
Quan ens vegis en directe estaràs feliç d'haver apostat per aquesta banda única i irrepetible! Et prometem que serà un concert inoblidable!
Calendari previst
Començarem la gravació del cd al juny del 2015 i l'acabarem l'agost. A principis de setembre farem les còpies.
Voldríem presentar el cd a les Festes de Santa Tecla de Tarragona, la segona quinzena de setembre de 2015. Realitzarem un concert de presentació del disc per als mecenes.
+ Info
La web
Les nostres cançons
Els videos
El facebook
Els twits
Nom del grup: Sifóra Kemfai Elföll
Any de creació: 2012
Origen: Tarragona
Estil: Cabaret
Sifóra Kemfai Elföll pertany a aquell tipus de bandes inclassificables que apareixen de tant en tant obrint una escletxa dins del panorama musical, estripant etiquetes i creixent en terrenys insospitats com a plantes salvatges. En tres anys han produït una vintena de temes en vàries llengües i estils diversos que conflueixen en un punt en comú: la follia. La bona follia. Aquella que inspira i allibera.
Sifóra Kemfai Elföll és la suma de 9 elements. I només explicant la seva individualitat, entendrem el conjunt. Ho farem per ordre alfabètic, perquè és l'únic ordre que assumeix aquesta banda:
Carlos Foix, Carlitos. Trompeta.
Veloç com una estrella de mar, el so de la seva trompeta s'arrossega amb provocació, estripant notes i desafiant harmonies. Els seus referents abasten la discografia del 70, els 80 i part dels 90. Generós, però punyent, com un personatge d'en Tarantino. Amant dels cotxes i del millor whisky. La seva presència discreta aconsegueix fer-se indispensable.
Cristina Casanova. Veu.
Irreverent per naturalesa. Creu que protocol és una col avançada i que els cànons són els amics dels jacks. La seva veu pot sonar contundent com una veritat o dolça com un capvespre a la platja. No canta, interpreta. La seva energia centrífuga explota a cada tema, com l'hèlix d'un gran buc a punt d'envestir.
Daniel Rodríguez, Dani. Teclats.
El Billy the Kid dels teclats. Respectat a tot l'Oest. Sempre porta la cartutxera plena de notes i és capaç de disparar-te ràpidament amb bales del calibre d'un Rachmaninoff o d'un So What, o apuntar-te amb un somriure inquietant amb la sintonia més naïf. Treballa fent música i desconnecta fent música. I a vegades fa un quinto amb un Ducados.
Emilio Cabello. Saxo.
Toca el saxo com si fos fàcil. Com si les notes sortissin de la campana sapiguent on han de caure. Podria posar música a Bertolucci o a Muchachada Nuí. Es un corredor de fons amb equipació de hipster. Té ànima de metall. El seu alfabet són les notes improvisades a cada solo. Prudent amb les paraules, contundent amb els sons.
Jan Kristian Larsen. Bateria.
Et pot fer creure que és innocent fins que et colpeja amb les seves indòmites baquetes. Visceral amb els tambors i afable en la conversa. No voldria trobar-me'l passejant per un guió dels Cohen. No és noruec ni llatí, ni tot lo contrari. Dialoga amb la bateria amb l'esperit d'un nen que pinta amb dacs.
José Felipe Gómez, Viki. Tuba.
Viki, de Vikingo. El patriarca. Constant i necessari com la seva tuba en cada cançó. Estripades i greus, les seves paraules ressonen com les petjades d'un cíclop. És el déu Bacus que ha baixat a la terra per redimir-te amb un corder o un gintònic. Les seves formes rudes, dissimulen un delicat artesà.
Jordi Martínez, Jordete. Guitarra i veu.
Inventor de cançons i de biografies no autoritzades. Té un do. I un sol i un mi. I quatre notes més que mostra desvergonyit per acompanyar lletres subterrànies. Fabrica melodies que reboten com el delay d'una cova. Seria capaç de batre en duel al mateix Georgie Dann.
Juan Sáez, Juanhito. Trombó.
Juanhito, waiting for. Astrònom i fotògraf. El documentalista de la banda. Toca d'oïda, com el Camarón. La vara del seu trombó llisca, quasi, per instint. Exhala un aura de nirvana, pertorbada només per petits brots de provocació, que acompanya amb un somriure. Es fa estimar com els nens dolents.
Marta Escobar. Veu.
Podria semblar-te la rossa d'un cartell de cine, però si t'hi acostes, et trobaràs a una negra del bronx a qui li agraden les armes. La seva veu t'acarona delicada com un petó a la galta i s'acomiada de tu amb un fuck you. Retratista i dibuixant de l'ànima de la banda.
0 comentarios
Si ya eres mecenas, Inicia sesión para comentar.