Som l'Oriol Sauleda i en Jordi Salvadó que, des el Museu de Pintura de Sant Pol, estem tirant endavant una...
Aplicació mòbil gratuïta que et treu a passejar: la brida, la poesia.
PASSEJA'T serà una aplicació de mòbil gratuïta i lliure de publicitat- inspirada en el versicle 54 d’ El llibre d’amic e amat – que et reprodueix poemes quan et poses a caminar. Si l’usuari s’atura, el so també.
Està plantejat per a poemes de gènere llarg (de poetes i poetesses de la literatura catalana), perquè convida al ciutadà a una experiència audiovisual a través del passeig, relligant ciutat i poesia, com fer-se flâneur.
Vol esdevenir una forma per fer més accessible la poesia mantenint-hi una actitud d’escolta activa: camines entre les paraules, la qual cosa s’estableix una relació més emocional o orgànica, que no mental. La poesia no cal que s’entengui, sobretot s’ha de sentir .
En Walter Benjamin havia dit: la flânerie es un mètode de lectura, però també una forma de crear ciutat. O en Brossa: " Dono color al carrer tot passejant ". O Rimbaud: " Follet somiador, desgranava pel camí versos "
El versicle culpable de tot: Anava l'amic per una ciutat com a foll, cantant de son amat; e demanaren-li les gents si havia perdut son senv. Respòs que son amat havia pres son voler, e que ell li havia donat son enteniment per açò era-li romàs tan solament lo remembrament, ab què remembrava son amat
Quins textos hi haurà?
La selecció de textos gira a l'entorn del triangle conceptual que es genera del versicle 54: 1. el foll (l'alliberat, el cercador...); 2. la ciutat (urbs, estructura d’acollida i d’aglevament, segona natura de l'ésser humà, espai cultural per excel·lència) i 3. el caminant (figura molt present en Occident: Ulisses, Dant, Quixot, els tres reis, Baudelaire, Llull, Verdaguer...).
Hem procurat que els poemes escollits siguin prou diferents entre ells, per oferir un ventall ampli de tria.
Llibre d’amic e amat, Ramon Llull
Fragment de Despintura del jo, de Carles Hac Mor
El Comte Arnau, de Joan Maragall
Ediccions, dins Deix on dir, de Núria Martínez-Vernis
Abissínia, dins Antilles, de Joan Puigdefàbrega
Viatges a uns quants pobles (9 pobles), dins Viatges i Flors, de Mercè Rodoreda
Qui llegeix els poemes? Com es graven?
Hem volgut que el desenvolupament d'aquest projecte sigui una experiència. Cada poema serà executat per una persona diferent en un espai diferent.
Els poemes no es graven en estudi: gravem amb binauralitat, una tècnica que dóna dimensió al so. Cada poema serà llegit en un espai o situació que ofereixi un paisatge sonor que sumi pel text. Si passejar és com enfonsar-se a poc a poc a terra, aquestes gravacions contribuiran a una bona immersió.
Gravarem a la bodega d'un vaixell, en un bosc de nit, tancats en un lavabo...
Pel que fa als rapsodes, també hem volgut fer experiments, procurant agafar perfils característics variats. Els poetes vius es llegeixen a ells mateixos ( Núria Martínez Vernis , Joan Puigdefàbregas); les quatre veus restants han estat triades de camps diferents. Per una banda, dues veus que abracen dos mons de la paraula: la poesia ( Guim valls ), i el teatre ( Sílvia Bel ). Per l'altra banda, amb les altres dues veus, hem volgut jugar: una veu “no professional”, que no estigui avesada a recitar en veu alta; i un monjo de Montserrat. Totes dues persones implicaran un resultat particular, el qual donarà amplitud a les diferents formes de la veu.
En una de les sis pistes, apareix un cant de la Neus Borrell
En JM Berenguer, artista sonor i programador en diversos àmbits, és qui està confegint l'aplicació mòbil perquè sigui una realitat.
A què destinem les aportacions?
Aquest projecte ha rebut una subvenció de la Institució de les Lletres Catalanes. Al ser un ajut, hi ha una part de diners que ha de trobar el sol·licitant. Com que es tractarà d'una aplicació gratuïta i lliure de publicitat, en el qual no obtenim guany, no té sentit que invertim diners per realitzar-la. I aquí és on entreu vosaltres amb el vostre granet de sorra, si voleu ajudar a propagar la poesia.
Si prospera l'artefacte, com que ja estarà fet, es podrien afegir més i més poemes.
Podem fer de la ciutat un espai de joc i dur a terme, en la intimitat de la poesia, la teoria de la deriva situacionista: deixar que ens passin coses, i passar nosaltres. ¿Quin moment seria, eh, si tots anéssim pel carrer, sense rumb, escoltant poesia?
Sobre les recompenses
Estem tirant endavant aquest projecte des del Museu de Pintura de Sant Pol. Per tant, algunes de les recompenses tenen a veure amb l'entitat, com ara un catàleg d'una exposició de pintura o esdevenir soci del Museu en el termini d'un o dos anys.
Però hi ha més coses maques:
El Quadern de Bitàcola és un llibret que s'editarà per l'ocasió, on reunirà reflexions que han impulsat el projecte i descripcions de les diferents experiències que hem anat vivint, com si fóssim a la marina i haguéssim anat confegint un document.
El recital de poesia i so serà un concert d'improvisació que farem al Museu de Pintura de Sant Pol l'Oriol Sauleda i en Jordi Salvadó, reciclant els enregistraments que haurem fet al llarg d'aquest any amb el projecte. Per tant, l'Oriol dialogarà amb els fragments o els ambients sonors que se sentin de Llull, Hac Mor, Maragall, Martínez-Vernis, Rodoreda o Puigdefàbrega i amb els mateixos poemes.
El CD inèdit de poesia i música són unes gravacions d'improvisació que van fer Francesc Guzman (violí), Pol Oñate (piano) i Oriol Sauleda (poesia) l'estiu passat i que van desar al calaix. Es van conèixer d'improvís i van gravar sense pensar-s'ho.
Ah! a cada persona maca que col·labori se li donarà un naip d'un mateix conjunt. El resultat serà que entre tots els que haurem col·laborat en traurem una baralla.
Calendari previst
L'aplicació mòbil ha d'estar funcionant a finals de desembre del 2016 (és un dels requisits de les subvencions de la Generalitat). Per tant, a finals de gener - principis de febrer serà el moment d'entregar les recompenses, que és el mateix moment on estarem treballant en la difusió general del projecte.
0 comentarios
Si ya eres mecenas, Inicia sesión para comentar.