Viatge periodístic a Hondures amb el pare Melo

Aquest projecte periodístic consisteix a viatjar fins a San Pedro Sula, Hondures, per acompanyar el pare Melo (El Progreso) pel país durant quinze dies a la recerca d’històries que reflecteixin la vida quotidiana de la gent, les injustícies socials, la diversitat ètnica i cultural i la lluita, des de diferents àmbits, en la defensa dels drets humans.

És evident que en un viatge tan curt no es poden extreure grans conclusions ni conèixer en profunditat cap país. Però sí que es pot escoltar, observar i mirar de recollir el testimoni dels entrevistats amb respecte pels fets viscuts i per les seves paraules.

Hondures i la defensa dels drets humans

Hondures és un país marcat per la pobresa extrema (que afecta el 25,2% de la població), l’emigració massiva, les narcopolítiques (l’expresident Juan Orlando Hernández es troba extraditat als Estats Units, a l’espera de judici), les extorsions i el clima de violència imposat per les «mares» i els interessos extractivistes.

Segons l’oenagé Global Witness, Hondures presentava, al 2020, la segona xifra més alta d’homicidis per càpita contra persones implicades en els moviments socials de caire mediambiental. El cas més conegut, arreu del món, va ser el de l’activista hondurenya Berta Cáceres, assassinada el 2016, però aquesta és una realitat quotidiana al país.

La defensa dels drets humans, a Hondures, s’arriba a pagar amb la vida.

Qui és el pare Melo?

Ismael Moreno Coto (El Progreso, 1958), conegut per la majoria d’hondurenys com el «padre Melo», és un sacerdot jesuïta que durant més de vint anys ha dirigit Radio Progreso, un dels mitjans més prestigiosos d’Hondures, i el grup d’investigació ERIC.

Per la seva valentia a l’hora de denunciar la corrupció política i les injustícies, va estar en el punt de mira del govern de Juan Orlando Hernández, de qui va denunciar els vincles amb el narcotràfic. El 2017, en un reportatge d’Emiliano Ruiz Parra, el The New York Times el definia com «el sacerdote que se enfrenta al presidente de Honduras». Amic íntim de Berta Cáceres, i company del pare Ellacuría, també ha estat amenaçat de mort per treure a la llum informacions sobre el narcotràfic i sobre la violació d’una dona per part d’uns policies, i ha rebut protecció de la Comisión Interamericana de Derechos Humanos.

El pare Melo és sinònim d’intel·lectual honest, de periodista independent que no convertir-se en la veu de cap amo. Per la defensa de la llibertat d’expressió, l’any 2015 va ser reconegut amb el premi Rafto de Drets Humans, atorgat Noruega.

Breu resum de la meva trajectòria en el camp del periodisme

Em dic Enric Garcia Jardí (Tarragona, 1992) i soc periodista. Col·laboro en diferents mitjans de comunicació del Camp de Tarragona, com la revista Fet a Tarragona i Tarragona Ràdio. He publicat les biografies Senyor Boada (2022) i Francesc Xammar Vidal: dignitat i compromís a la perifèria de Tarragona (2018) —aquesta darrera, escrita a quatre mans amb Ricard Lahoz—, i el recull d’articles Cròniques del quetzal. Escrits d’un viatge al nord de Guatemala (2021), amb el suport del Comitè Oscar Romero de Tarragona i Reus.

He estat guardonat amb els premis Recvll (2018), Joan Marc Salvat (2019) i Francesc Candel (2022) de periodisme, i darrerament he rebut un accèssit al V Premi de María Luz Morales de periodisme feminista.

Per què demano suport?

Demano suport perquè:

• La situació dels mitjans de comunicació m’aboca a la precarietat laboral i voldria, almenys, finançar aquests articles.

• El meu viatge no és de caire turístic, sinó que està relacionat amb una activitat de tipus professional que, a més a més, crec que pot contribuir a conscienciar, dins la nostra societat, sobre diverses realitats molt presents, actualment, al denominat triangle centreamericà.

A què destinaré els diners?

Destinaré els diners rebuts
a fer front a les despeses que es puguin derivar de l'estada a Hondures i a intentar finançar, en part, els articles.

(El projecte ja compta amb la col·laboració del Comitè Oscar Romero de Tarragona i Reus, que m'ha ajudat a pagar els bitllets d'avió).

Sobre les recompenses

He dissenyat el següent sistema de recompenses per als mecenes del projecte:

• PACK AGRAÏMENT (10 euros). Agraïment a les meves xarxes socials amb una publicació específica (Twitter, Instagram, Facebook i blog).

• PACK LECTOR (20 euros). Agraïment a les meves xarxes socials amb una publicació específica (Twitter, Instagram, Facebook i blog) i possibilitat de llegir en primícia els articles del viatge.

• PACK LECTOR AMB XIQUET/A (30 euros). Agraïment a les meves xarxes socials amb una publicació específica (Twitter, Instagram, Facebook i blog), possibilitat de llegir en primícia els articles del viatge i exemplar del conte infantil El pastoret i els ponts (2022, Associació d'Amics de la Colla Jove i Insitu Comunicació)

• PACK QUETZAL (40 euros). Agraïment a les meves xarxes socials amb una publicació específica (Twitter, Instagram, Facebook i blog), possibilitat de llegir en primícia els articles del viatge i exemplar del llibre Cròniques del quetzal. Escrits d'un viatge al nord de Guatemala (Lo Diable Gros, 2021).

• PACK ENTITATS (100 euros). Agraïment a les meves xarxes socials amb una publicació específica (Twitter, Instagram, Facebook i blog) i possibilitat de llegir en primícia els articles del viatge. A més a més, el nom de l'organització figurarà en un petit paràgraf al final de cada article, com a entitat col·laboradora.

Calendari previst

El viatge es portarà a terme entre els dies 11 i 27 de gener de 2023. A partir del pròxim febrer, es faran efectives totes les recompenses.

Moltes gràcies pel suport! :)