Roba estesa - Antologia poètica

Roba estesa es divideix en quatre estades on la roba mullada es va secant lentament en una façana que va mudant de colors mentre, el terrat ens mostra la panoràmica de les altres cases que habitem o hem deixat d'habitar... La ciutat que ha acompanyat els nostres passos maldestres i que hem hagut de deixar junt amb la roba seca que hem guardat al calaix... Així, Roba estesa és un recull de poemes escrits entre 2014 i 2023 on les protagonistes són els temes clàssics de la litetatura universal que ens colpegen o ens acullen en la nostra quotidianitat.

Ara els carrers de València estan lluny però els sent més a prop que mai, ací la roba tarda més en eixugar-se i el Sol no banya el rostre però, com versa l'amant "seràs la clau que obre tots els panys, seràs la llum, la llum il·limitada".

Roba estesa és un cant jove, elemental i ple d'inseguretats, temors, amors no declarats i altres que han anat a rebolcons, tristeses i dols... Però amb tots els mots hi ha un pilar: el sentit de pertinença a la llar compartida, les cures amb els nostres, "pa formatge i vi".

Perquè...

Marxar quan totes les peces del trenca-closques per fi estan en el seu lloc és una sensació que mai havia experimentat, sempre tancava la porta de colp i sense dir "fins prompte", amb una llàgrima a la galta i mil "i si...".

Hi ha persones que pensaves que et coneixien i que coneixies i no va ser així (o que coneixien una versió en un context sense bon adob) i altres que s'han convertit en les peces que faltaven en el teu trenca-closques vital. Caient-me de tos, (ja sabeu que soc trompellot) així estava quan els meus peus no sabien caminar i el meu cap estava flotant, i sense jutges i un poc el fetge destrossat se'm va donar la mà i no el punyal.

Havia canviat, agafava el caliu i el pa sencer; que semblant reconeix a semblant; carències que es converteixen en prendre a les pors el seu valor, entendre més enllà de les aparences, deixar-se veure sense les màscares. Quina intimitat construïda des del terra, fent arrels, fent saó a les emocions; quina quotidianitat compartida més sana, més estimada; quina ressaca emocional aquests anys que ara li done al rebobinar...

He descobert la llar honesta, vulnerable, trencada i arreglada... Ara ja no es pot tornar enrere, vull continuar teixint així des d'aquest cos tantes voltes fragmentat, tantes voltes ferit; em sent plena, em sent acompanyada, la xarxa afectiva construïda des d'aquesta barreja m'acull. Pertinença al lloc que ocupem amb la resta, bé apreciat immaterial que dissol les velles estructures, estimar ara s'esdevé un acte de voluntat escollit.

I ara...

Seguim girant, seguim arrelant perquè sense les arrels no podrem volar.

A què destinarem les aportacions? Cadascuna de les aportacions estarà destinada a l'edició, impressió i distribució de l'antologia Roba estesa, com a mètode s'usarà l'autopublicació.

Calendari previst per rebre les recompenses? Un cop acabada la campanya, en un període de tres setmanes tindràs a casa teua la recompensa per participar en l'autopublicació de Roba Estesa.

Els clips del vídeo-poema El Dol son registre de derives allà pel 2017-2018 mentre que, els clips d'Escenaris que donen de sí són recull de dies de la quarentena de 2020

Moltes gràcies per acompanyar-me en aquesta nova aventura.