BALNEARI DE CARDÓ. Els de l’hivern i la Dependència

- PRÈVIA A LA DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

Abans de fer-vos cinc cèntims del projecte, vull fer dues observacions que estimo importants:

• PRIMERA:

El que em mou a demanar ajut per donar llum al llibre, és que el Balneari de Cardó i la seva Vall, fa temps que s’està morint i jo, durant molts anys, massa ocupat en totes les coses “serioses” que als humans ens fan inhumans, ho he permès sense obrir la boca. Ara, ja jubilat, empès per una barreja de mala consciència i enyorança d'un temps que ja no tornarà, un bon dia vaig decidir que, ja que, no podia evitar la seva ruïna física, almenys, podia evitar que es perdés en l’oblit part de la seva història.

• SEGONA I FONAMENTAL:

Amb l'edició d'aquest llibre, NO PRETENC GUANYAR NI UN RAL.

Com acabo de dir, el motiu, ÚNIC, d'aconseguir que el llibre vegi la llum, és EVITAR QUE ES PERDI EN L'OBLIT, UN TROS DE LA SEVA HISTÒRIA.

- SOBRE LES CARACTERISTIQUES I CONTINGUT DEL LLIBRE:

Es tracta de L'AUTOEDICIÓ d'un llibre de tapa tova, de 235 mm x 280 mm (tancat), 375 pàgines, 34 a color. Acompanyant la narració de costums i vivències aportades per treballadors de les temporades d'hivern, "la calç" i l'estiu, s'inclou una relació de la gent que hi va treballar des del 1951 al 1967 (segur que no tota), i aproximadament 400 fotografies, postals i imatges, pròpies i de gent que me les ha deixat per incloure al llibre.

- I PARLEM DEL PERQUÈ DEL PROJECTE VERKAMI:

El pressupost per autoeditar 200 exemplars (correcció + maquetació + gestió + impressió) genera un cost de 42,17 € (I.V.A. inclòs) per exemplar, sense tenir en compte altres despeses generals, que he decidit, assumir.

Només amb les vostres necessàries aportacions per poder assolir el finançament de 6000 €, afegit a un ajut (diguem que privat) valorat en 2.949,25 €, i aliè al projecte que ens ocupa, i lògicament condicionat a la consecució de l'objectiu pretès, s'aconseguirà que el P.V.P. de cada exemplar sigui de 19 €.

Aquesta és la raó de ser d'aquest projecte.

- COMPROMIS DE TRANSPARÈNCIA

Amb l’intenció de ser el més transparent possible, a continuació, adjunto pressupost de la seva edició.

- PRECISIÓ SOBRE LES RECOMPENSES

-El PAQUET BÀSIC es lliurarà als donants de 25 €

-El PAQUET AMIC es lliurarà als donants de 50 €

-El PAQUET FAMILIAR es lliurarà als donants de 100 €

-El PAQUET PER ENTITATS SOCIALS I INSTITUCIONS, es lliurarà per les aportacions de 300 € que facin les dites entitats/institucions.

Les aportacions es destinaran íntegrament a l'edició dels 200 exemplars, i una vegada cobert el cost previst de l'edició, i acomplert el compromís adquirit amb tots els que hàgiu fet aportacions, fent-vos arribar el contingut de la recompensa que heu triat, el benefici que pugui generar la venda d'exemplars, serà donat pel PROJECTE EMMA, dedicat a investigar el càncer de mama a les Terres d’Ebre, que serà justificat amb l'emissió del corresponent certificat de donació.

- I ARA AMB EL VOSTRE PERMÍS EM PRESENTO

Soc Pere Alcoverro Folqué, nascut el 1951.

Benifalletenc de naixement (Baix Ebre), criat al Balneari de Cardó des del 1951 fins al 1967 del segle passat i, fa uns quants anys, per raó de maridatge, rasquerà d’adopció (Ribera d’Ebre).

Inadaptat social encara per polir, soc autodidacta, home de món, cul de mal seient, bon paio, activista pacifista i contestatari.

Per cert.

M’haguera agradat ser Carrasclet.

A banda del que em va ensenyar mon pare - Maestro Nacional, diguem-ne que en excedència per rojós - i el títol de batxiller superior signat per un Dictador que va ser l’amo del ball durant una quarantena d'anys, sé l’imprescindible de quasi tot sense cap títol de res.

Quan de jove em va arribar l'hora de treballar, vaig fer-ho a llocs varis amb més pena que glòria, fins a asseure el cul en una multinacional, on a base d'esforç i seny vaig arribar a ser alguna cosa.

Acompanyat de la família, després d'unes quantes mudances, anant d'aquí cap allà, travessant inclús el Mediterrani per aterrar durant quatre anys a Tunis - a la vora de Cartago - i abans de tornar a la nostra Terra, durant dos anys, passar per Lisboa i Porto, finalment i quan em va tocar, per mèrits propis vaig obtenir el títol de pensionista.

Retirat, quan el camí començava a fer pujada, vaig decidir descarregar la motxilla.

El primer intent va ser "I va decidir marxar ..." (Quòrum Llibres - 2019).

El segon, “La noia de les Roques” (LinX Edicions - 2021)

- PERÒ, I EL LLIBRE SOBRE EL BALNEARI?

Neix el 2016, abans que els dos relats anomenats més amunt. I tot perquè el periodista i consultor de comunicació, Oriol Margalef (Ametlla de Mar), em va entrevistar per un article per a la revista “DESCOBRIR CATALUNYA, núm. 216 – febrer 2016 - Serres de Cardó”, on també vaig aportar imatges acompanyant el magnífic reportatge fotogràfic de Rafael López-Monné (Docent a la Facultat de Turisme i Geografia de la URV, fotògraf, redactor d'articles i consultor especialitzat en turisme i patrimoni).

I potser perquè ja havia superat la seixantena i m'havia tornat una quera, parlant amb l’Oriol a l'era de la Pallissa del Balneari, amb la visió d’un tros de la meva vida enfonsat i enrunat, em va envair una sensació potent de ràbia, i una necessitat de cridar: “Però, com es pot ser tan barrut i poca vergonya per aprofitar-se de les deus del lloc i un cop eixugades, deixar morir casa meva, esborrant els meus records d'infantesa?”

Quedi clar, que el meu sentiment de pertinença no és per ser l’amo de l’indret. Si m'expresso així és perquè Cardó és el lloc que em va acollir en néixer i any rere any, durant setze, em va veure créixer. Per tant, entendreu que pugui pensar que Cardó i jo, som una mateixa cosa.

El senyor Ricard Viñas Geis - Rubí (Barcelona), 19. XI.1893 - Barcelona, 22. IV.1982 - Industrial i col·leccionista, mecenes d’artistes i científics, medalla d’honor de l’Associació d’Amics dels Jardins per la seva atenció, col·laboració i manteniment de la vall de Cardó, i casat amb la senyora Josefina Riera Iglesias, en va ser el propietari, durant els anys que jo hi vaig viure.

Però Cardó era casa meva, on vivia, on jugava i em barallava amb mon germà; on el meu pare, Pere Alcoverro Treig, Administrador del Balneari durant vint-i-cinc anys, a l’hivern, em va fer de mestre fins als dotze anys; on corria content amb una rodanxa i el ganxo; on caminant entre carboneres fumejant i vorejant ermites plenes de vida, anava a la Creu de Santos...

Mai em va passar pel cap, que casa meva un dia pogués tancar. Però el meu Cardó, l'any 1967, ho va fer.

Tot el que va vindre després, amb un fort flaire de descontrol, rapinya, negocis frustrats, crisi, decadència, destrucció i runes, ha estat la seva mort i la de l'escenari de la majoria de les meves vivències i records de joventut.

Sense oblidar el seu origen Carmelità, al llarg de quasi un segle, el Balneari que porta el nom de la Serra de Cardó, a més de salut, repòs i tranquil·litat, va estar oferint a la gent que les va necessitar, aigües guaridores, fins que tancat l'establiment perquè la mar i el biquini li van guanyar la partida a la muntanya sanadora, les seves deus van passar a ser objecte de negoci per a uns adinerats, fins a eixugar-les literalment, deixant de ser benefici.

I aquest lloc únic va caure en desgràcia.

Vergonyosament abandonat, actualment es troba en un procés de degradació i ruïna total que si no s’atura comportarà la seva desaparició física.

I davant d'aquesta escenografia, com he dit més amunt, vaig decidir preservar el tros d’història que vaig compartir amb molta gent, al Balneari de Cardó.

Vaig fer entrevistes, vaig remenar records, imatges, sentiments, vivències, vaig gestionar l'edició del manuscrit, però... em vaig trobar amb la negativa de les editorials. I amb l’escull, principal de la falta de finançament, per autoeditar-lo, el manuscrit va fer cap al calaix.

Fins que responent a la insistència de molta gent que també estima el Balneari i la seva Vall, he decidit treure el manuscrit del calaix i demanar ajuda per fer-lo públic.

Si mort físicament, almenys, que no es perdi una part de la seva ànima.

Tan simple com això.

- ÍNDEX I CONTINGUT DEL LLIBRE

• PRIMERA PART

Una mica de geografia. La Serra de Cardó i el Balneari

Una mica de flora i fauna

Les Fonts

Una mica d’història. De terres sarraïnes a Monestir

Les Ermites

• SEGONA PART

Barberá, Cento, Abarcat i el Balneari de Cabestany

Martí, Esteve i Vendrell: SA Balneari de Cardó

El Balneari de Samso. Guerra Civil. Lister i Tísner

El Balneari de la postguerra: Ricard Viñas Geis

• TERCERA PART

El Balneari de Cardó al llarg dels anys

Entorn i entranyes

La roca de Piñol i el túnel

Imatges de les Fonts de la Vall de Cardó

Imatges de les Ermites de la Vall de Cardó

• QUARTA PART

El setembre ja és arribat! Adeu, temporada d’estiu!...

Hivern, vuit del matí, plaça de Sant Salvador

Els meus hiverns al Balneari ...

I tothom a dormir ...

Nostàlgia ...

Conversa amb Primo de Rasquera ...

• CINQUENA PART

I quan s’acosta l’estiu ...

I arriben “los sinyórs i sinyores”...

Els meus estius al Balneari ...

Les cambreres de baix i de Margenat ...

• SISENA PART

Recull d’imatges, fulletons informatius, tarifes, publicacions i altres

• EPÍLEG

• FONTS CONSULTADES

• BIBLIOGRAFIA SOBRE CARDÓ

- CALENDARI PREVIST

El calendari previst estarà en funció de l'acabament i consecució de l'objectiu de la campanya Verkami.

S'estima finalitzar l'edició a finals del 2024.

Els exemplars començaran a enviar-se tan bon punt s'hagin completat els treballs d'impressió i es preveu el gener del 2025.

- ENLLAÇOS RELLEVANTS PER A LA CAMPANYA

• Segueix el projecte també al meu Facebook

https://www.facebook.com/balneari.decardo

• També a Facebook.

A la pàgina "Balneari De Cardo" de la que en soc el creador.

• A Instagram:

pere_alcoverro_folque

• També estic a X @Pere_Alcoverro