Quan s'apaguin els llums

SOBRE EL PROJECTE

Quan s'apaguin els llums és un llargmetratge documental que relata l'estreta relació que va existir entre el Cinema i la gent de Bot al segle XX, un poble rural de la Terra Alta, que actualment registra poc més de cinc-cents habitants, i que va arribar a ser la població amb més sales de cinema de la comarca; un total de cinc, tres d'elles funcionant alhora. De les quals, una, encara continua funcionant miraculosament.

El documental és una mostra de com se celebrava el setè art als pobles rurals de la Terra Alta i de quin pot arribar ser el futur que els espera a les sales de cinema d'aquí a uns anys, a causa a la falta d'assistència que estan registrant actualment.

"Què significava anar al cinema un diumenge", "quines funcions socials tenia la sala de cinema per al poble", "en què s'han transformat les sales avui en dia" i "com i per què ha canviat la forma de consumir pel·lícules fins al punt en què les sales de cinema, tant dels pobles com de les ciutats com Barcelona, estan tancant massivament", són algunes de les qüestions en què hem treballat i a les que donem resposta a Quan s'apaguin els llums, a la vegada que reflectim com han influït en la vida dels veïns, al llarg del temps, les sales de cinema que un dia van ser un dels punts de trobada més importants de Bot, i de moltes altres poblacions d'arreu.

El projecte l’estem tirant endavant dos joves de la Terra Alta que creiem en lo territori i en les històries i essència que té la comarca.

Ha arribat el moment de què la gent del 'terreno' comencem a creure en el valor que tenen les històries que han passat aquí, i ens posem a explicar-les. Si no ho fem nosaltres, algú altre aprofitarà el potencial narratiu i evocador de la Terra Alta, com ha estat passant els últims anys amb el boom de rodatges de directors de primer nivell que han tingut lloc en diverses ubicacions naturals de les nostres poblacions.

Contribuint fareu possible que puguem explicar aquesta història.

SOBRE LA HISTÒRIA

Quan s'apaguin els llums narra la història de la passió pretèrita d’un poble petit pel cinema. La metàfora personalitzada d’aquesta passió és en Josep Mulet Sanmartí, conegut entre els veïns com ’lo Cinero’, qui va començar a projectar pel·lícules amb disset anys i en fa quaranta que segueix al peu del canó, regentant l'última sala de cinema de Bot i fent projeccions per a mitja dotzena de persones cada diumenge. Tot un privilegi, que ha estat possible gràcies a la passió i tenacitat d'aquest veí apassionat del cinema.

El tema que condueix el documental és el cinema. Sabem què ha sigut i significat a la cultura d'arreu del món en el passat, però el que nosaltres hem volgut descobrir a través d'aquesta pel·lícula és què significava al segle XX anar a un cinema de poble, i, alhora, descobrir quin futur tenen les sales de cinema -si és que en tenen-, tant als pobles com a les grans ciutats.

Les sales que queden continuarant sent, tal com diu un dels testimonis del nostre documental, "cines ratonera" on les persones només van a menjar pipes? La gent hi deixarà d'anar definitivament? Es transformaran encara més o acabaran tancant per sempre?

Però també reflexionarem sobre la vida de poble i com s'adapten al canvi els municipis rurals, parlant de la identitat popular i les tradicions; de la pèrdua de l'essència en les accions que emperenem; de la manera en què es valora el que tenim; de la transformació que han patit l'oci i la manera de socialitzar els últims anys; de la falta d'iniciativa, de despoblament, del jovent, de les enveges de poble, la censura, i molt més...

Viatjarem al temps on no hi havia televisors i la sala de cinema era l'única distracció que hi havia, per saber com vivien, es relacionaven i celebraven els veïns de generacions passades.

El relat històric

La part històrica del documental comprèn aproximadament des de finals dels anys vint del segle passat, temps en què funcionava el primer cinema-taverna del poble, el de Ca Sindondo, fins a l’actualitat. Fent un repàs, una per una, de totes les sales de cinema que van omplir de pel·lícules els diumenges al poble.

Es podrà veure com funcionaven, quines funcions tenien més enllà d'entretenir, quin tipus de públic les omplia, així com un recull d'anècdotes de testimonis de primera mà, tots ells veïns del poble, que o bé van treballar en alguna de les sales o hi anaven a veure pel·lícules.

Els testimonis: cares conegudes

Qui millor per contar una història que els que l’han viscuda. Nosaltres comptem amb la participació de Toni Cortés, historiador i escriptor local; Josep Ferràs, antic acomodador del cinema del Club Esportiu; Victoria Solanes, veïna que va anar a totes les sales del poble; Enric Miró, càmera de TV3 i realitzador nascut al poble; Margarita Serrano, filla dels últims regents del Cine Fèmina de Bot, i Javier Escarceller, empresari cinematogràfic de Caseres que va portar el cinema al seu poble, entre d'altres.

El relat d’una vida de cinema

Tot va començar en una conversa dins d’un taxi, on el pare de Josep Mulet Sanmartí va aparaular al seu fill com a futur ajudant de la sala de cinema del Club Esportiu de Bot, que s’estava a punt d’obrir (i que actualment compta amb més de seixanta anys en actiu). En Josep, que aleshores tenia disset anys, va descobrir la seva passió: la projecció de pel·lícules, de la que ja mai més se n’ha separat.

Després de quaranta anys regentant aquella sala on va començar, té anècdotes i històries de tots els colors. Com quan l’any 1984, la junta del Club Esportiu va decidir que s’havia de tancar la sala per poca rendibilitat econòmica, i ell els va dir que se’n faria càrrec de tot: finançament, gestió, projeccions i manteniment. Paraula que ha complert fins el dia d’avui, en què, fent les mil i una: dormint poc i invertint molt temps i diners -que sap que no tornaran-, ha aconseguit mantenir el cinema del poble obert, en una època on a les grans ciutats se’n tanquen a grapats.

En Josep explica que "les coses han canviat". Que abans els veïns feien més d'una hora de cua per entrar a la sala de cinema i que avui en dia la gent es fica Netflix o HBO i es queden a casa. També que llogar una pel·lícula d'actualitat pot costar fins a 500 euros, impossibles de recuperar. Tot i això, ell continua programant les sessions de diumenge i imprimint els cartells de les pel·lícules que, assegura, que "si te'ls envía la distribuïdora, es paguen a deu euros cadascun."

UN MATERIAL D'ARXIU QUE NO ES POT DEIXAR PERDRE

Un dels principals motius que ens va moure a fer aquest documental, va ser el fet de prendre consciència de l'especial i estrany que resulta que a un poble de tant pocs habitants hi hagués tantes sales de cinema, així com el fet impensable de què actualment, a la sala de cine Club Esportiu, una sala clàssica que pot recordar als antics cinemes de Nova York, es continuïn projectant pel·lícules cada diumenge, encara que només hi hagi dos espectadors, amb el mateix goig en què es feia quan tothom del poble anava al cinema.

Investigant el tema, ràpidament ens vam adonar que el material d'arxiu sobre les sales de cinema del poble era realment poc i s'havia de rastrejar. I així ho hem fet -fins on hem pogut- aconseguint informació, gravacions i fotografies que no tothom coneix, i que formen part de la història del poble.

Amb el documental voldríem que tot aquest material recopilat gràcies als veïns, sumat a l'importantíssim arxiu audiovisual que en Josep Mulet Sanmartí va gravar al llarg de de 50 anys (de 1970 al 2019), en la seva altra faceta de càmera de festes majors i actes populars, quedés unificat i preservat per tothom qui el vulgui consultar, per si algun dia s'apaguen els llums.

A QUÈ DESTINAREM ELS DINERS

Tenim gairebé tot el documental gravat i el material que hem obtingut és interessant i important, tant per a la història del poble i la Terra Alta com per a les persones que els agrada el cinema. Ara ens podeu ajudar a aconseguir una pel·lícula de gran qualitat. Amb els diners que obtinguem, acabarem de finançar el projecte: pagar el lloguer de material de gravació; dur a terme la postproducció avançada de la pel·lícula perquè tingui una imatge i so millors; cobrir les despeses derivades de la campanya de Verkami i pagar la taxa d'inscripció a festivals de cinema d'arreu, fent que més gent pugui conèixer aquesta història, entre altres.

La xifra de 800 euros que demanem és un preu simbòlic molt allunyat dels pressupostos reals dels projectes audiovisuals, que poden arribar als centenars de milers d'euros. És per això que qualsevol donació per damunt de la xifa del projecte, serà benvinguda i utilitzada íntegrament per millorar-ne el resultat.

COM PARTICIPAR A LA CAMPANYA

Fes click a la recompensa que t'agradi més de dalt de tot la pàgina (o de la columna de la dreta si ho fas amb ordinador) i segueix les instruccions, en menys de 3 minuts hauràs fet l'aportació. Si no ets usuari/a de la plataforma hauràs de registrar-te abans, i podrás pagar amb targeta de crèdit, Bizum o PayPal.

QUI SOM

TONI VIÑA (Bot, 1997)

• Filòleg i guionista format a la Universitat Rovira i Virgili i a la Universitat de Barcelona.

JAUME MARTELL (Corbera d'Ebre, 1997)

• Càmera, periodista i realitzador format a la Universitat de Lleida.

CALENDARI PREVIST

L'inici del rodatge del documental es va iniciar el 25 de desembre de 2023. Actualment, s'està treballant per tancar les dues últimes entrevistes, escenes i recursos, que es gravaran abans del mes de setembre mentre treballem el guió de la pel·lícula.

Si tot va sobre el previst, el material es muntarà i editarà cap a finals d'aquest d'any i el documental s'estrenarà a principis de l'any 2025.

MOLTES GRÀCIES A TOTS I TOTES.

SENSE LA VOSTRA AJUDA, EL DOCUMENTAL NO ES PODRIA TIRAR ENDAVANT.