He gravat, en català, onze cançons de Paolo Conte, un músic italià immens, referent per a molts dels que ens dediquem a cantar el que escrivim. Amb el seu permís, vull dedicar-li, més que un homenatge, un acte de sabotatge.
Pura pirateria, només pel plaer de cantar el que m'hauria agradat escriure.
QUÈ
El Mocambo és un bar, on es pot escoltar jazz i beure absenta, que va existir a mitjan del segle XX, segons la imaginació de Paolo Conte. Recolzat a la barra, el cantautor piamontès observa i escolta les històries que després explicarà en les seves cançons.
Algunes d'elles passen justament allà, entre les parets del Mocambo. D'altres potser no, però podrien haver sonat en aquell lloc, fosc i amarg, propi d'una època tan decadent com la post-guerra.
Fascinat per la música de Conte, i també pel seu univers, m'he posat a la gola onze de les seves cançons. Vuit les he traduït al català jo mateix, amb l'ajut de l'amic Antoni Torres. Les altres tres són versions de Quico Pi de la Serra, Joan Isaac i Miquel Gil.
Ha estat imprescindible la complicitat d'un grup de músics majúsculs, com el pianista Joan Miquel Pérez, el guitarrista Josep Traver, el contrabaixista Oriol Roca i la violinista Laia Rius. També m'han ofert un suport molt valuós el company, i mestre, Joan Isaac, i el meu editor, Joan Carles Doval.
Tots ells són gairebé tan importants com vosaltres per fer possible 'Mocambo i altres contes'.
PERQUÈ I PER A QUÈ
L'objectiu d'aquesta recerca de petits mecenes que faig des de Verkami és aconseguir els diners necessaris per pagar l'enregistrament i la mescla de 'Mocambo i altres contes'. Sense la vostre aportació no serà possible tirar endevant aquest projecte.
QUAN
La gravació dels instruments i de la veu ha tingut lloc durant les dues primeres setmanes de maig de 2013.
Cap a mitjans del mes de juny l'enregistrament podria estar enllestit del tot (mescles, mastering).
A partir d'aquí, depèn de la meva discogràfica que les còpies estiguin abans o després. En tot cas, tenint en compte la proximitat de l'estiu, calculo que les recompenses es podrien entregar al setembre.
ELS 4 DISCOS ANTERIORS
Una part de les recompenses que ofereixo en aquest procés de micro-mecenatge són els discos que he publicat fins ara. Tot seguit us en faig cinc cèntims:
Senzill és el meu primer disc, el vaig publicar l'any 2004 i conté cançons com 'Volia volar', 'Metzina', 'Dilluns al matí' i 'Senzill'.
El vals de la ingenuïtat vaig publicar-lo el 2006. S'hi poden trobar 'Una flor a la solapa', 'Un nom de dona', 'El club dels solitaris' i 'El vals de la ingenuïtat'.
El món es mou és del 2008. Hi ha cançons com 'Entre la multitud', 'Pel seu nom', 'Balmes 129', 'Sol solter' i Mai no he dit'.
En directe al Barnasants és l'últim disc que he publicat fins ara. Es tracta d'un recull del més florit del meu repertori enregistrat en viu. Conté també una cançó inèdita: 'El viatge'.
0 comentarios
Si ya eres mecenas, Inicia sesión para comentar.