I si els meus crits s'ofegaren... - Raimon Ribera

QUI ÉS RAIMON RIBERA?

Raimon Ribera (L'Alcúdia, La Ribera, 1993) és un jove poeta que actualment dedica el seu temps a estudiar i fer versos. Des de l'estiu de 2009 ha estat recopilant-ne i ara s'encamina a publicar el seu primer poemari: I si els meus crits s'ofegaren...

La seua obra poètica -notablement influenciada pel poeta Vicent Andrés Estellés, o altres com Salvador Espriu, la Nova Cançó o Mario Benedetti- tot i ser encara molt jove, presenta trets d'una maduresa no gaire habitual per als seus desset anys, segons dirà l'escriptor d'Alginet Josep Lozano al pròleg de l'obra, el qual també afig que aquest "és un punt de partida, més encara, un convincent punt de partida, com ho palesa el divers ventall de temes abordats i el seu bon domini de la llengua."

QUÈ ÉS I SI ELS MEUS CRITS S'OFEGAREN...?

En termes generals, **I si els meus crits s'ofegaren... **és un poemari, però és també una queixa, un crit d'alliberament en la obscuritat que intenta trobar un bri de llum, un clavill d'esperança. És un passeig de dos anys a través de quaranta-set poemes escrits en la soledat.

La classificació s'ha fet sota tres epígrafs, “Somnis”, on es concentren els temes més íntims i més delicats, “Raciocinis”, on es troben els poemes més transcendentals, un espai de reflexió, un mirall on fa una visió retrospectiva d'ell mateix, i "Arrels", que tracta temes de caire nacional i polític. D'aquestes tres, la primera és la part més extensa, conté vint-i-cinc poemes entre els quals s'hi tracta l'amor, la concupiscència, l'enyor, etc, en un embolcall força intimista. Sota el segon epígraf es plasmen aquelles coses que li han marcat un abans i un després, una mirada enrere en el temps al que ha estat durant aquests darrers anys. I finalment, emmarcades dins de “Arrels”, es concentren les reivindicacions nacionals i socials, la defensa de la llengua, la cultura, la llibertat i un xicotet homenatge a qui ens ha fet gran com a poble, com és el cas de Joan Fuster, Ovidi Montllor, V.A. Estellés, o ara, els Obrint Pas.

Podeu fer un tast dels poemes ací.

EN QUÈ ES DIFERENCIA DE LA RESTA?

Tot i això, *** si els meus crits s'ofegaren...*** està molt lluny de ser un altre llibre de poemes. Aquest treball, ha aconseguit reunir distintes personalitats culturalment reconegudes en les distintes vessants artístiques al nostre País, ja que la portada ha estat a càrrec del pintor i gravador Rafael Armengol, i prologat, com dèiem abans, per l'escriptor Josep Lozano. Inclou també un CD on els poemes prenen vida amb les veus dels cantautors Pau Alabajos i Hugo Mas, amb la col·laboració també de Mireia Vives (vocalista de Rapsodes) i Joan Solaz (Ender), qui han col·laborat de manera completament desinteressada.

PER QUIN MOTIU NEIX I SI ELS MEUS CRITS S'OFEGAREN...?

El llibre sorgeix com a conseqüència d'haver estat premiat als Premis Sambori de narrativa juvenil el 2009, els premis Abril de l'Alcúdia el mateix any, i darrerament al Premi Ciutat de Carcaixent de Poesia (Editorial Bromera), per això, és ara el moment idoni per publicar el seu primer treball exclusivament propi que s'emmarca dins d'un camp que ha quedat relegat a un segon plànol a la literatura com és la poesia, i més, si és en català.

PER A QUÈ SÓN ELS 650€ QUE DEMANEM?

Els 650€ que demane són per acabar de cobrir les despeses que suposa la impressió, les hores d'estudi utilitzades per enregistrar i mesclar l'audiollibre, la fabricació dels CDs i els desplaçaments, però aquesta xifra és la estrictament necessària per poder dur endavant el projecte, si aconseguim més diners, podrem presentar un treball de molta més qualitat, així que si voleu fer més aportacions, ens fareu les persones més felices del món!