❗️Para poder utilizar Verkami debes hacerlo desde otro navegador. Instala o entra desde: Microsoft Edge, Chrome o Firefox. Microsoft ha dejado de actualizar el navegador Internet Explorer que estás utilizando y ha dejado de ser compatible con la mayoría de sitios web.
No hay proyectos en marcha, categorías o tags con esta búsqueda...
Pulsa ‘Enter’ para buscar entre todos los proyectos :)
Proyectos en marcha
Categorías y Tags
#NumberSign: Banc d'ADN, la darrera esperança pels nostres desapareguts a la Guerra Civil
Audiovisual interactiu d'uns 20' basat en una plataforma de codi obert. Té com a objectiu difondre el protocol del Banc d'ADN creat per dues famílies de desapareguts a la Guerra Civil i el Laboratori de Genètica Forense de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.
El enlace al proyecto se ha copiado a tu portapapeles
¡Proyecto seguido!
Te avisaremos a tu email de usuario/a cuando el proyecto esté en marcha, consiga el objetivo y antes de que termine la campaña para que puedas aportar si lo deseas.
Noms als títols de crèdit finals
+ Còpia DVD
+ Invitació a l'estrena del reportatge i participació al col·loqui amb diferents protagonistes i experts en el tema de les identificacions.
50€
47 mecenas
☆
Noms als títols de crèdit finals
+ Còpia DVD
+ Invitació a l'estrena del documental i participació al col·loqui amb diferents protagonistes i experts en el tema de les identificacions
+ Impressió digital d'un gravat realitzat al Taller de Tipografia de la UB.
100€
18 mecenas
☆
Noms als títols de crèdit inicials en qualitat de participants
+ Còpia DVD
+ Invitació a l'estrena del reportatge i participació al col·loqui amb diferents protagonistes i experts en el tema de les identificacions
+ Gravat artesanal amb tipografia clàssica realitzat al Taller de Tipografia de la UB.
300€
13 mecenas
☆
Noms als títols de crèdit inicials en qualitat de participants
+ Còpia DVD
+ Invitació a l'estrena del reportatge i participació al col·loqui amb diferents protagonistes i experts en el tema de les identificacions
+ Gravat artesanal amb tipografia clàssica realitzat al Taller de Tipografia de la UB
+ Es rebrà el dibuix original d'una carta-postal corresponent a l'acció via Twitter #ExhumemPostals.
500€
7 mecenas
☆
Noms als títols de crèdit inicials en qualitat de co-productors
+ Còpia DVD
+ Invitació a l'estrena del reportatge i participació al col·loqui amb diferents protagonistes i experts en el tema de les identificacions
+ Invitació a un dia de rodatge del documental
+ Gravat artesanal amb tipografia clàssica realitzat al Taller de Tipografia de la UB
+ Es rebrà el dibuix original d'una carta-postal corresponent a l'acció via Twitter #ExhumemPostals.
Apóyalo con una donación
Aporta sin recompensa
Haz una donación altruista al proyecto sin recibir ninguna recompensa a cambio:
Només a Catalunya, més de 4.600 famílies busquen algun parent desaparegut. Avui, 75 anys després, encara esperen que s'exhumin els centenars de fosses comunes que queden per obrir, tant de la Guerra Civil com de la dictadura posterior. Sense perdre-hi més temps, ens cal que el màxim de famílies afectades formin part d'aquest banc genètic. Aquest protocol va ser creat per dues famílies amb desapareguts i el Laboratori de Genètica Forense de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, amb el suport de la Fundació Bosch i Gimpera.
"Fotografia de Salvador Redó publicada al diari Regió7 el 16.11.2012"
Carles Seuba, amb la productora «Fina Films» ja creada, va dirigir juntament amb Guillem Escriche i Tomás Muñoz el documental Desencaixats, que tracta els casos de les fosses comunes de Capolat (Berguedà). Precisament per la seva temàtica en paral·lel, se li va despertar un especial interès en el projecte.
Va ser llavors que vam proposar als impulsors del Banc d'ADN pels desapareguts a la Guerra Civil, Marc Antoni Malagarriga i Picas i Roger Heredia i Jornet, poder fer un seguiment del procés de creació i desenvolupament de la iniciativa, comptant tothora amb el suport dels investigadors de la Facultat de Medicina de la UB, Carme Barrot i Manel Gené.
Com volem seguir aquest camí?
Tot el què fa referència a la recerca de persones desaparegudes en un conflicte armat té diverses vessants: la científica, la jurídica, la política i l'emocional. Totes elles quedaran reflectides en el documental.
Es realitzaran entrevistes, per una banda, a experts en el tema des de diferents àmbits i, per l'altre, a persones que busquen a un o més familiars. S'utilitzaran gràfics, material d'arxiu, sigui d'àudio o vídeo i documents personals.
S'establiran comparacions entre Catalunya i l'Estat Espanyol amb d'altres països, sobretot europeus, que hagin patit una guerra. El fil conductor del documental serà el periple del protocol des de la seva concepció fins al present.
A què destinarem les vostres aportacions
Les vostres aportacions seran destinades a la pre-producció, rodatge i post-producció del documental «#NumberSign. El camí d'un protocol».
Calendari
13 de maig: obertura del projecte a Verkami.
21 de juny: tancament dels 40 dies del periode establert per les donacions per finançar el projecte.
Del dia 22 de juny al 30 d'agost: pre-producció, rodatge, muntatge i post-producció del documental «#NumberSign. El Camí d'un protocol».
Setembre: entrega i presentació del producte final amb les recompenses.
aportacions al projecte Verkami pel sistema tradicional
Si ho preferiu, sempre podreu fer-nos les vostres aportacions directament al compte bancari de l'autor del projecte, en Carles Seuba Capdevila, en aquest número…
ES39 2013 6042 00 0200344371
…i nosaltres les ingressarem a Verkami, prenent bona nota de les vostres dades.
Mira't aquest document on ho expliquem clarament… http://dom.cat.5br …o truca'ns al 667 517 069.
Moltes gràcies,
jaume
más de 10 años
Bones, jo tinc el meu avi i un seu germa que varen morir a la battalla del ebre i no sabem res, amb tinc que fer lo del ADN, si o tinc que fer que tinc que fer?
La cinta original és penjada a Vimeo (HD i baixa). Per facilitar-ne la subtitulació i tenir accés, en el mateix visionat, a documents i dades que se'n deriven, hem fet servir la plataforma lliure, de web oberta, Popcorn Mozilla Webmaker, que ens permetrà créixer i compartir amb filosofia Remix.
fer entendre que l'ADN familiar és una peça clau
Volem fer didàctica del testimoni genètic i explicar l'absoluta necessitat de conservar l'ADN familiar per garantir la possibilitat d'identificació del parent desaparegut. Ara, l'accident de Germanwings, als Alps francesos, exemplifica a petita escala el camí a seguir per a una tragèdia civil, soterrada vora 80 anys, i amb un impacte humanitari mil vegades superior.
panoràmica del Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, ple de gom a gom, el 27 de novembre de 2014 / fotografia: Xavier de la Cruz
Gràcies al suport i organització de la Regidoria de la Presidència de l'Ajuntament de Barcelona, el primer visionat del documental de difusió del Banc d'ADN tingué la millor de les acollides a l'emblemàtic Saló de Cent.
Aquest va ser el text que entregàrem als vora dos-cents assistents:
#elcamídunprotocol és una eina audiovisual que ha d'ajudar fer entendre la importància del testimoni genètic familiar per resoldre aquest vell drama de les desaparicions forçades.
Sota la direcció de Carles Seuba Capdevila i Guillem Escriche Rius, música de Carles Cases, muntage de … leer más
En Roger Heredia al Laboratori de Genètica Forense de la Universitat de Barcelona (seu del Banc d'ADN), observant unes mostres / fotografia de Guillem Sans pel diari Público 06.07.14
A 15 dies de l'estrena, l'activitat dels que impulsem el projecte del banc genètic pels desapareguts, en paral·lel a la producció del documental, no s'ha deturat.
En aquests darrers dos mesos (el darrer post és del 7 de setembre), el ritme de reunions (Ajuntament de Barcelona, Parlament, Síndic de Greuges), actes i xerrades divulgatives (Montcada i Reixach, Móra d'Ebre, Fossar de la Pedrera, Camposines) ha estat molt i molt intens. El recull de premsa n'és un bon reflex:
foto de la portada del diari basc Gara/Naiz publicat a Euskadi l'11.08.14
Benvolguts mecenes:
Una vegada més volem compartir amb vosaltres el procés del projecte pel què vàreu creure. Hem entrat al tram final del rodatge, queden ben pocs dies i valorem molt positivament l'experiència.
S'haurà pogut rodar tot el què teniem en ment, d'una manera relaxada i força còmode, sense presses. Paral·lelament, som també en fase de pre-muntatge i esperem poder complir els terminis del calendari inicial de Verkami.
Aproximadament en aquest mes i mig hem pogut escoltar testimonis colpidors, entendre una mica més el procés d'aconseguir l'ADN pur dels familiars dels desapareguts, sempre adaptant-nos als imprevistos que, en definitiva, enriquiran encara més el documental.
Esperem tornar-vos la confiança que tots vosaltres heu dipositat amb l'equip per tal de poder complir l'objectiu més important: fer créixer el banc d'ADN.
Coincidint amb l'esgotament dels plaços d'aplicació de la moció 69/X del Parlament i gràcies a la vinguda de l'antropòleg Luis Fondebrider per l'entrega d'un testimoni genètic molt significatiu de l'argentina, hem aconseguit aquesta darrera setmana un ampli ressò als mitjans. Tot seguit ho documentem:
El prestigiós antropòleg Luis Fondebrider, ha arribat aquesta tarda a Barcelona i ha estat acompanyat pel nostre company Roger Heredia-Jornet a una primera ronda d'entrevistes amb mitjans d'informació (l'ARA i El Periódico), i tot seguit l'equip de rodatge d'en Carles Seuba li ha pres també unes primeres declaracions al mateix hotel on s'hostatja.
A l'Argentina han estat capaços de bastir molt ràpidament una política estatal d'identificació de persones desaparegudes durant la seva dictadura i ens porten molts anys d'avantatge i experiència en aquest camp: ara celebren els 30 anys d'existència d'un organisme anomenat EAAF Equipo Argentino de Antropología Forense, del qual en Fondebrider n'és l'actual president. Sorprèn observar que aquest organisme, del 2007 al 2011, va rebre ajudes del Gobierno del Principado de Asturias i de la Agencia Española de Cooperacion Internacional para el Desarrollo.
Aquesta visita es va gestar fa unes setmanes gràcies a la Sra. Inés García Holgado (… leer más
DBerguedà i Ràdio Berga al diari digital associat (Aurora Rodríguez) 19.11.12 ens féu un article arran de la xerrada feta a l'Ametlla de Merola.
L'Agència Catalana de Notícies el 21 de novembre elaborà un reportatge multimèdia (text, fotografia, àudio i vídeo) d'Estefania Escolà, ambientat a la Fossa Comuna del Camí de les Torres (Sant Joan de Vilatorrada)
Ràdio Puig-reig ens féu una entrevista al magazine de tarda (27.11.12)
Televisió de Catalunya al TeleNotícies Comarques de Barcelona (minut 14'50") dedicà un petit reportatge (Ma Alba Riu), ambientat a l'Ametlla de Merola (07.12.12).
Ja ho dèiem al començar aquest projecte a Verkami: sortim amb un tretze i arribarem al solstici …i efectivament, hem travessat el zenit primavera/estiu aconseguint simultàniament el suport de vora dos-cents mecenes. Gràcies!
Hem après molt en aquests 40 dies de difusió continuada del Banc d'ADN, quasi en paral·lel al temps que el Govern de la Generalitat hagués hagut d'invertir en desplegar la moció 69/X aprovada al Parlament el 13 de desembre passat. Ho ha fet?
Aquest banc genètic està creixent, i un cop tinguem, d'aquí dos mesos llargs, el material audiovisual a punt, serem en posició de donar-li un nou impuls.
Us assegurem que farem tant bona feina com podrem.
El 26 de setembre de 2013, els comissaris Ariel Dulitzky i Jasminka Dzumhur, del Grup de Treball per a les Desaparicions Forçades o Involuntàries, de Nacions Unides (WGEID), van ser a Barcelona per parlar amb un centenar de familiars de Catalunya, les Illes i altres punts de l'Estat, que busquen els seus parents desapareguts a la guerra del 36, posterior dictadura i també en casos de nens robats.
Aquesta visita va suposar un punt d'inflexió clau en la nostra causa, tant per focalitzar l'atenció d'alguns mitjans de comunicació importants, com també per posar a l'agenda del Parlament i del Govern l'absoluta necessitat de posar-se a treballar per a la identificació de les persones.
A cinc dies del final del Verkami, rebem un primer suport de l'ajuntament de Barcelona, per mitjà del seu departament de comunicació. Som notícia destacada al portal web «Un banc d'ADN per identificar els familiars desapareguts ». Feia només un parell de setmanes que el Regidor de la Presidència, Sr. Jordi Martí Galbis, ens rebé al seu despatx per estudiar de quina manera el Cap i Casal podia contribuir en fer créixer el Banc d'ADN pels desapareguts a la Guerra Civil. Un exemple d'eficiència.
Malgrat el gir copernicà que ha de suposar l'aplicació d'aquesta moció en les polítiques de memòria (d'esquena fins ara a les identificacions efectives dels desapareguts), només un quants mitjans d'informació se'n feren puntualment ressò: un reportatge al diari ARA, el comunicat de l'Agència Catalana de Notícies i el setmanari La Directa.
En aquest joc recursiu que és la vida, ens busquem a nosaltres mateixos.
Molt a prop de la Fossa Comuna de Manresa, hi jeu en Ramon Malagarriga i Ribalta, el germà bessó de l'Oncle Guillem, 'leitmotiv' d'aquest projecte, un dels milers de desapareguts que s'hauran de refiar del nostre ADN per ser identificats. Molt a prop també d'aquesta tomba, hi ha la Fossa Comuna de la Guerra Civil de Manresa. Una de militar, més o menys documentada, i una altra de civil amb molt poques dades.
L'antropòleg forense Luis Fondebrider, serà l'encarregat de dur les mostres genètiques del tiet de la Inés García Holgado al Banc d'ADN del laboratori de Medicina Legal i Genètica Forense de la Universitat de Barcelona, coordinat per la Dra. Carme Barrot Feixat.
Ens coneixem de piular a Twitter i ens seguim mútuament, són les @tataranietos. La seva principal responsable, la barcelonina Mireia Nieto, fa una tasca ben singular amb la genealogia de les persones i, com no podia ser d'altra manera, ens hem ben trobat.
Tot engegant amb la sintonia de la cançó «Si me quieres escribir, ya sabes mi paradero…», el dos de gener passat, el periodista Carles Francino s'interessà per la iniciativa del Banc d'ADN de Catalunya, acabat d'aprovar al Parlament (moció 69/X 19.12.13), entrevistant en aquest àudio a un dels impulsors, en Roger Heredia Jornet.
Era la primera vegada que per un medi d'abast estatal (Cadena SER), es parlava d'aquest projecte.
Amb l'article «A la recerca de la identitat», el Diari de Tarragona ens oferia un espai d'opinió on explicar la situació, fins la data, del greuge de la NO identificació dels nostres desapareguts.
La foto reproduïda al diari, és d'en Sergi Bernal, i correspon a una conversa amb periodistes, el dia de l'aprovació de la moció 69/X al Parlament de Catalunya.
El verterà periodista Eduard Berraondo condueix, al nou canal de televisió del PuntAvui, un magazine de tarda anomenat «l'Illa de Robinson». Aquest dimecres 28 de maig, la Carme Barrot (genètica Forense de la UB i responsable del Banc d'ADN), el Roger Heredia i en Marc Antoni Malagarriga (impulsors del Banc), vam ser al plató per explicar el projecte genètic i el projecte del documental #NumberSign d'aquest Verkami. Els tretze primers minuts del programa són nostres. Les versions en paper i web del diari El PuntAvui, també publicaren la notícia amb el títol La ciència, amb el dret a la memòria.
En paral·lel, i com si fos un «making-off», el realitzador del nostre documental, en Carles Seuba, i el càmera, Bernat de Ferrer, rodaven unes imatges a l'ombra del plató principal.
En veu d'en Joan Barril al seu editorial: «ni jutges ni comissaris, fem l'ofici de periodistes … un mirall de la realitat». Hi foren convidats: Josep Sánchez-Cervelló, Maria Jesus Ardèvol, Joan Sambró i en Roger Heredia.
El 28 de gener d'enguany els impulsors del Banc d'ADN vam assistir, a Barcelona, a una reunió de treball amb el relator de l'ONU, Sr. Pablo de Greiff, per copsar l'estat dels manaments del Grup de Desaparicions Forçades. Era aquesta la segona inspecció de l'ONU, en tota regla, en menys de sis mesos a l'Estat Espanyol.
Per aquest motiu, els periodistes de TV3 Francesc Besses i Esther Miró, van fer-se novament ressò de la feina pendent que ens queda a casa nostra, explicant el cas de les Fosses de Capolat en aquest reportatge, al TN migdia (05.02.14), on hi surten: l'alcaldessa del municipi, Sra. Carme Boixader, el veí i agutzil de l'ajuntament, el Sr. Josep Mosoll, i el Director General de Relacions Institucionals de la Generalitat el Sr. Miquel Puig.
Un dels programes amb més carisma i audiència de Catalunya Ràdio, «El Cafè de la República», l'equip que comanda Joan Barril amb la periodista Mercè Folch, convidaren per segona vegada al Roger (la primera fou al programa 1500, el 17 de gener, amb un especial des de La Fatarella), per tal expliqués amb detall la seva visió personal del projecte del Banc d'ADN. Aquí en teniu l'àudio sencer.
En Roger Heredia-i-Jornet ens explica el paisatge emocional del Memorial de Les Camposines (La Fatarella / Terra Alta), i ens demana la col·laboració al projecte Verkami, per enllestir la gran assignatura pendent de la nostra història recent: identificar les persones desaparegudes a la Guerra Civil.
El passat divendres 23 de maig es va celebrar a l'Ajuntament de Móra la Nova (Ribera d'Ebre) la xerrada: «El Banc d'ADN: La darrera esperança pels nostres familiars desapareguts a la Guerra Civil». L'acte va ser presidit pel Sr. Ferran Bladé, alcalde de Móra la Nova, acompanyat per membres de la corporació municipal.
La xerrada va anar a càrrec de Roger Heredia Jornet, co-impulsor del #BANCdADN, membre de l'associació Lo Riu, membre de la «Xarxa de Suport a la Querella Argentina» i professional de la Divisió de la Policia Científica del Cos de Mossos d'Esquadra. També, juntament amb Joan Sambró, fundador de «Lo Riu», Associació per a l'estudi del patrimòni àrqueològic i històric de les Terres de l'Ebre.
Agraïm a l'Ajuntament de Móra la Nova i, especialment al Sr. Ferran Bladé, la possibilitat de ser al seu municipi i explicar aquest projecte. Gràcies!
Dins la secció de recerca, des d'ahir a la tarda ha quedat publicada en portada la notícia de la feina que el Laboratori de Genètica Forense de la Unitat de Medicina Legal i Forense de la Facultat de Medicina de la UB, amb la col·laboració de la Fundació Bosch i Gimpera, duen a terme com a autèntics garants del rigor i la legalitat d'aquest particular banc genètic.
La Dra. Carme Barrot Feixat i el Dr. Manel Gené, són els responsables d'aquest protocol de fixació del testimoni genètic, que divulguem a les famílies dels desapareguts a la Guerra Civil.
Un dels donants del banc, però, l'Eduard Martí-Valls, és qui ha posat un fet singular en… leer más
Amb una diferencia de sis mesos (agost'13/febrer'14) , el diari Ebre i La Vanguardia, publiquen dues notícies d'abandonament improcedent de restes humanes en un espai que hauria de ser extraordinàriament curós amb la dignitat del miler llarg de persones que ofrenen els seus noms com a víctimes d'una guerra entre dues concepcions del món, sobre les lluentes plaques que trufen el mur de formigó d'aquest pseudo-mausoleu.
A vegades ens preguntem: com pot ser que estiguem replicant el model de «El Valle de Los Caídos», en petit format, al Memorial de Les Camposines? …doncs no podem entendre que allà hi hagi desenes de restes humanes sense classificar, fent-se mal bé, i sense cap pla seriós de ser identificades algun dia.
Els ossos que hi han a les sitges de la pseudo-trinxera de les Camposines, haurien de ser els primers a estrenar el protocol de classificiació i creuament de dades d'ADN per a identificar desapareguts. Ni que fos per donar exemple!
Selfie a la Fossa Comuna del Camí de Les Torres, a Sant Joan de Vilatorrada (Bages)
Setmanalment penjarem al blog del projecte Verkami una mena de #selfie, per animar a la gent a participar, tant al Verkami com al Banc d'ADN, des del mateix lloc on caldrà exhumar algun dia tants i tants cossos anònims que encara resten ser identificats.
Dins un col·loqui dedicat a «Les rutes de la memòria» (minut 35'),amb Jordi Font director del Museu de l'Exili, i l'Oriol Dueñas, tècnic del Memorial Democràtic, i on també s'hi entrevista a l'Esther Miralles en relació al tema dels Emboscats de la Guerra, el Banc d'ADN hi surt esmentat a través de dos dels seus protagonistes: la Dra. Carme Barrot i un dels impulsors, en Roger Heredia.
Ho trobareu al minut 49'30". En realitat aquest reportatge fou rodat el 29 de gener durant la visita del relator de l'ONU a Barcelona, Pablo de Greiff, dins la segona inspecció que han rebut els nostres governs. Certs mitjans hi passaren de puntetes i s'estimaren més engruixir la commemoració del 75 anys del final de la guerra.
Ja vam fer-ho quan en ple debat de política general, al setembre de 2013, reberem la primera visita dels comissaris de l'ONU per a les desaparicions forçades. D'allí en sortí el compromís, per part de la presidenta de la Comissió de Justícia i Drets Humans —la diputada Gemma Calvet— d'aconseguir l'aprovació d'una moció en favor del Banc d'ADN i corregir la política d'exhumacions del Govern. S'ha fet realitat, però ara n'esperem els fets.
I ara tornem a apel·lar els 135 diputats, per dir-los que ens cal aconseguir tancar aquest projecte de Verkami per tal de fer didàctica del banc genètic per als desapareguts, peça clau per a la identificació de les persones. Fer entendre que la genètica és fonamental i té un pes estratègic clau en aquest procés, també s'ha de saber explicar.
Sempre li agrairem a la Sònia Casas l'oportunitat que ens ha donat per explicar el valor estratègic del Banc d'ADN a l'ampli sector de la nostra societat que llegeix amb un cert esperit de recerca, una lectura tafanera de la història.
Sàpiens és un referent seriós per a molta gent i ens posa al mapa. I esperem quedar-nos-hi, doncs aquesta és una feina (la de les identificacions), que no l'enllestirem en quatre dies i és de llarga durada.
No ens oblidem tampoc de l'Enrique Marco, el fotògraf, que va voler captar en l'ambient de treball del laboratori de la Dra. Carme Barrot (Genètica Forense de la UB), aquesta atmosfera d'optimisme a llarg termini que ens manté la il·lusió.
Aquest signe de la doble creu # (en realitat, uns cops de destral, el hashtag) té sentits i usos diferents en funció del context on ens fa servir, quasi sempre dins l'àmbit tècnic (i en el musical s'assembla al sostingut). I ara, Twitter l'ha posat a primera línia d'ús per etiquetar paraules.
Un dels sentits que té (segurament el més estès), és el d'absència d'una xifra numèrica. I és per aquí on aquest tecnicisme ens ha atret.
L'absència que cal omplir, un buit a la família i aquests espais negres que veieu en el nostre vídeo de promoció del projecte, també són això, absència.
Som aquí per estratègia, per afavorir el futur i perquè creiem fervorosament que algun dia podrem desxifrar el codi alfanumèric de l'ADN del parent que ens cal identificar, i finalment omplirem aquest buit.
Després d'aquestes primeres 24h no podem estar més contents. Tot l'equip de gent que som al darrera del projecte #NumberSign estem il·lusionats pel bon ritme del mecenatge i la bona acollida mediàtica que ahir ens oferí Josep Cuní a l'entrevista del programa «8aldia».
En aquest Blog, a banda de comentar-hi el dia a dia, hi documentarem tot el que aquest projecte del Banc d'ADN ha donat fins ara en tots els mitjans d'informació (premsa, ràdio i televisió), en aquest any i mig de vida que portem explicant i fent didàctica de la necessitat estratègica que tenim a les mans per identificar a les persones desaparegudes en els desastres d'una la guerra.
2 comentarios
Si ya eres mecenas, Inicia sesión para comentar.
Carles Seuba Capdevila
Autor/a
Hola Jaume,
Perdona el lapsus en la teva consulta.
Mira't aquest document on ho expliquem clarament… http://dom.cat.5br …o truca'ns al 667 517 069.
Moltes gràcies,
jaume
Bones, jo tinc el meu avi i un seu germa que varen morir a la battalla del ebre i no sabem res, amb tinc que fer lo del ADN, si o tinc que fer que tinc que fer?
estic a la vostre disposicio,
salutacions i endevant