La processó de la Octava de Corpus del Pi

És sabut que la ciutat de Barcelona va ser una de les primeres en celebrar la festa d’exaltació del Cos de Crist. L’any 1320 es feia per primera vegada la processó que, sortint de la Catedral, seguia els carrers principals del centre de la Ciutat. Temps després, aquesta processó es va exportar a les parròquies principals, que la solien realitzar dins dels vuit dies posteriors al dijous de Corpus, per aquesta raó foren anomenades processons de la Octava.

Santa Maria del Mar i Santa Maria del Pi organitzaven les processons de l'octava més importants de la ciutat, rivalitzant en lluïment entre elles i amb la mateixa Catedral.

Encara que la processó del Pi està documentada ja l’any 1555, és a partir del segle XVIII i sobretot del XIX quan va anar adquirint el seu caràcter popular i festiu que la significaven davant dels ciutadans com la més liberal, la que tenia més música i la més divertida de Barcelona, en contrast amb la rigidesa solemne de les altres. Naturalment la gent se la va fer seva fins al punt que moltes de les tradicions populars relacionades amb el Corpus són en realitat relatives a la processó del Pi.

L'Àngel Tort

Aquest és el nom popular amb el que es coneix el baiard que es feia servir per portar la gran custòdia renaixentista de la basílica de Santa Maria del Pi en la processó de la que us parlàvem abans.

Foto: CRBMC

Un baiard, en castellà “andas”, és el nom que rep el moble que s’utilitza per portar a les processons les imatges dels sants i altres elements de culte. Des del segle XVII Espanya té el privilegi exclusiu de portar el Santíssim Sagrament en processó utilitzant aquest tipus de mobiliari a les espatlles dels clergues.

El baiard de l'Àngel Tort es un moble d'aquest tipus, però alhora també és una escultura en fusta tallada i policromada. Està estructurat en dos parts: la base, que constitueix el baiard pròpiament dit i un conjunt escultòric que representa dos àngels agenollats sobre els quals es situa la custòdia, de manera que aquesta es presentada als fidels com si fos una ofrena.

A l'esquerra "Butlleta de participació en una exposició del Santíssim al Pi amb l'Àngel Tort. Gravat de 1851". A la dreta "Custòdia major del Pi de l'any 1587."

L’obra segueix models neoclàssics molt influenciats per l'estil imperi francès i amb lleugeres ressonàncies del barroc final català. Amb els anys i amb l'introducció del gust romàntic, el neogòtic i el modernisme, aquest estil artístic va ser poc valorat a casa nostra i molts exemples es van anar perdent. L'Àngel Tort n'és una excepcional mostra que cal preservar.

A més havia tingut una gran projecció popular a la Barcelona del segle XIX de la mateixa manera que els Gegants del Pi, dels quals tothom coneix la cançó. La curiosa disposició dels àngels en el baiard va fer gràcia a la gent, que va acabar batejant-lo amb el mal nom d'Àngel Tort.

Cal afegir que el gust neocàssic va ser adoptat per la societat il·lustrada, liberal i laica de Barcelona a principis del segle XIX, en contrast amb els estils anteriors com el gòtic. En aquest sentit l'Àngel Tort significava la modernitat liberal en front de la Cadira del rei Martí, que ha tret fins avui dia la Catedral i que és d'estil gòtic, en aquell moment associat a l'absolutisme propi de l'antic règim.

"Proclamació de la "Pepa", 1812. Pintura de Salvador Viniegra".

L'obra d'art, de gran qualitat, va ser encarregada en ple Trienni Liberal, l'any 1822, per Josep Antoni Savall i Valldejuli, científic il·lustrat i primer catedràtic de farmàcia de la ciutat i per altres membres de la Junta d'Obra del Pi, entre els que destaquen Marià de Cabanes i Escofet, batlle de Barcelona en aquells anys i Francesc Renard i Arús, destacat liberal, arquitecte i comediògraf barceloní. L'encàrrec es va fer a l'escultor Adrià Ferran i Vallès (1774-1842), artista important que era també proper a les idees liberals. L'Adrià és encara avui molt desconegut a Catalunya però molt apreciat a Mallorca.

El projecte de restauració

Des del Museu i Tresor de la Basílica de Santa Maria del Pi, volem posar en valor aquesta important obra d'art per tal de retornar a la ciutat de Barcelona un element significatiu de la seva història, precisament d'un moment poc conegut encara actualment i que compta amb pocs exemples artístics. L'interés per l'època medieval o pel modernisme, va eclipsar les produccions artístiques d'altres moments. Per això és oportuna la restauració d'una obra mestra que és paradigma del període previ al revival historicista de finals del segle XIX.

És per això que aquest projecte de micromecenatge es destina en la totalitat a la restauració d'aquesta valuosa obra d'art.

A què destinarem les vostres aportacions

La totalitat dels recursos obtinguts amb el projecte de micromecenatge es destinaran a les feines de restauració, materials i hores de treball de tècnics professionals reconeguts en l’àmbit de la restauració. L'empresa a la qual s’encarrega el projecte és el Taller de restauració Renovatum de Barcelona i comptarà també amb la participació, a nivell d’anàlisi de materials, del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.

Sobre les recompenses

Títol de reconeixement de contribució, reproducció de documentació antiga relacionada amb l’Àngel Tort amb carpeta dossier del projecte i reproduccions de la documentació antiga relacionada amb la construcció de l’Àngel Tort.

El títol de reconeixement i agraïment per la contribució serà la reproducció de la butlleta de torn per a la Corte del Santísimo Sacramento de l’any 1851 on es representa el gravat de boix original de l’Àngel Tort que ens va permetre identificar-lo. En el document, acuradament reproduït, hi constaran el nom i els cognoms del contribuent i l’agraïment de la Basílica de Santa Maria del Pi.

CD de la restauració amb fotos i vídeos dels actes i el procés de restauració amb inclusió de noms dels mecenes.

Tot el procés de restauració serà documentat amb fotos i vídeos de qualitat i s’hi inclourà un extens dossier amb la descripció de l’Àngel Tort, del seu valor artístic i de la seva transcendència històrica i popular per a la Ciutat de Barcelona. Tota aquesta documentació, més les fotos realitzades als diversos actes de la campanya de micromecenatge i els noms dels contribuents s’editarà en un CD exclusiu que s’entregarà a les persones que hi col·laborin.

Inclusió del nom o marca com a mecenes en els crèdits públics de la presentació de la restauració realitzada.

Els noms i cognoms de les persones contribuents constaran en la memòria del projecte de restauració, així com l’agraïment de la Basílica de Santa Maria del Pi, que es publicarà en el moment de la presentació de l’objecte restaurat.

Concert personalitzat i exclusiu de música antiga. De 20 a 50 persones amb accés al Museu i Tresor de la Basílica de Santa Maria del Pi amb piscolabis.

Es realitzarà, al capvespre, en una data a consensuar amb els contribuents, dels mesos de maig o juny. Serà un concert de música antiga exclusiu que es completarà amb una visita a la Basílica i al Museu i Tresor guiada per l’arxiver conservador. L’acte es clourà amb un petit piscolabis històric a l’Hort del Rector (el jardí de la basílica) inspirat en la documentació culinària conservada a l’arxiu del Pi.

Visita exclusiva Guia Nocturna a la Basílica de Santa Maria del Pi per a un grup de 20 persones proporcionat per ADSENTIA.

Participació exclusiva pels contribuents a una Guia Nocturna de la basílica i el campanar. Aquestes guies especials combinen la informació històrica i artística amb una experiència sensorial, a l’hora que permeten visitar el monument des d’una perspectiva totalment diferent.

La informació de les característiques de la guia la trobareu a: www.adsentiabarcelona.com

Visita guiada diürna per a un grup de 20 a 30 persones a la Basílica al Tresor i el Campanar de Santa Maria del Pi amb piscolabis.

Una visita guiada diürna, a consensuar amb els contribuents, a càrrec de l’arxiver i conservador de la basílica que explicarà els detalls del Museu, el Tresor i el campanar, acabant a l’Hort del Rector on es farà un petit refrigeri i es clourà l’acte.

Visita al taller de restauració per veure l’evolució de la restauració per a grups reduïts de 10 persones.

Els contribuents podran accedir de primera mà i en exclusiva, al treball de restauració dels tècnics directament al taller on, acompanyats pel conservador del Museu i Tresor del Pi, rebran tota la informació del procés i les tècniques utilitzades.

Es podran organitzar successives visites si el grup és més gran.

Entrada per a dues persones a un dels concerts de guitarra clàssica que es fan a la Basílica de Santa Maria del Pi.

Concerts de guitarra clàssica

Entrada per a dues persones a un dels concert que l’Orquestra dels Amics de la UNESCO de Barcelona que es fan la Basílica de Santa Maria del Pi.

Concerts dels Amics de la UNESCO

Uns apunts sobre l'escultor.

Adrià Ferran i Vallès (1774-1842) és, possiblement, el millor moblista del neoclassicisme català i un dels artistes més interessants i desconeguts de finals del segle XVIII i inicis del XIX. Pràcticament oblidat a Barcelona, malgrat haver-hi passat la major part de la seva vida, a Mallorca en canvi, és considerat un dels tallistes de referència del món artístic balear, conegut familiarment amb el nom de “l’Adrià”.

Nasqué a Vilafranca del Penedès l’any 1774. Temps desprès, al 1795, es traslladà a Barcelona per estudiar amb l’escultor Josep Cabañeras, el qual li proporcionà accés a la plaça de mestre tallista. Amb vint anys consta que ja tenia taller propi a Barcelona i se sap que havia treballat al convent de Santa Catalina. La Guerra del Francès (1808-1814) el va obligar a exiliar-se a Mallorca l’any 1809, on hi va viure i treballar durant 12 anys, desenvolupant-hi la seva producció més amplia i coneguda. El seu taller rebia nombrosos encàrrecs, dels quals destaquen les escultures realitzades per la Cartoixa de Valldemossa, el llit de la Mare de Déu d’Agost de la parròquia de Sant Jaume de Palma o el conegudissim llit de la Infanta de Can Morell, una de les peces de moviliari més importants d'aquest moment.

Malgrat tot, a 1821, hagué de retornar a Barcelona arruïnat i s’establí al carrer del Carme, dins de la demarcació parroquial del Pi. El seu nou taller aviat es va significar en la producció d’elements de mobiliari de qualitat. Durant aquesta època feu el grup de Sant Just i Sant Pastor per a la parròquia homònima, el Neptú de la font de la Riba i el mateix Àngel Tort del Pi. Els darrers anys de la seva vida són plens de misteris. Un dels seus biògrafs, V. Furió, assegurava, en una estampa plena de romanticisme, que havia mort boig i arruïnat a L’hospital, entre els anys 1840 i 1842.

Calendari previst

Es preveu un termini de 6 mesos per acabar la restauració durant els quals es realitzaran les activitats culturals i lúdiques relacionades amb l'obra d'art que es restaura.

+ Info

Pots trobar-nos a:

BASÍLICA DEL PI:
basilicadelpi.com
Santa Maria del Pi a Twitter

MUSEU DEL PI:
Museu del Pi a Facebook
Museu del Pi a Twitter

ARXIU DEL PI:
www.apsmp.cat

Moltes gràcies a tots!