#03 / El perquè de tot plegat

Encarem la recta final del Verkami que fa avui tot just 30 dies vam començar

per acabar d’apuntalar el diari digital d’opinió lliureimillor.cat. Ahir, una amiga em preguntava per quin motiu una persona del carrer hauria de posar diners en un “projecte privat”, i en certa manera m’encomanava a participar de la lògica del mercat, que, amb les seves regles darwinianes, ja fa el procés de selecció natural entre allò que val i allò que és sobrer. La seva reflexió, lúcida com totes les que m’acostuma a fer, em va bé per explicar-vos el perquè de tot plegat: per què aquest projecte?, què cerquem?, qui som?, per què hem engegat una campanya de micromecenatge? i per què hi hauríeu de participar?

Anem a pams. Liureimillor.cat no és un projecte privat de mitjà de comunicació “a l’ús”. Els impulsors d’aquest projecte som representants

d’entitats i d’una pime de les petites als quals ens mou un objectiu de servei a

la ciutadania, no pas d’afany de lucre. La majoria de mitjans de comunicació

tenen al darrere una estructura empresarial més o menys forta; amb un sa i

lícit objectiu de fer negoci; amb unes servituds ideològiques i a vegades

lobbístiques; i amb un finançament basat en la comercialització de la publicitat

i en el seu principal mecenes: la Generalitat de Catalunya. Per bé que cal

reconèixer que darrerament l’erari públic no s’estira tant com abans i paga

quan pot. Diferències: la nostra estructura empresarial és suficient, la

necessària per l’engegada del projecte; ja ho hem dit, no volem fer negoci, tot i

que no renunciem a guanyar diners; tenim ideologia però cap servitud; el

mercat publicitari encara no hem tingut temps de tastar-lo i hem decidit que, ja

que els ciutadans posen els diners a la resta de mitjans per la via dels

impostos, en el nostre cas els posin directament via aportació dinerària

quantificable i compensada amb “recompenses” humils però tangibles.

Som diferents pel que fa al tipus i estructura dels continguts. La majoria dels

diaris són un 80% o 90% informació, i la resta, opinió. Nosaltres som

bàsicament un diari d’opinió i interpretació, que és un gènere periodístic tan

vàlid com qualsevol altra i que, des del nostre punt de vista, té la virtut que

complementa una informació que avui en dia tots rebem al segon via xarxes

socials, internet, ràdio i televisió. Com que no podem competir en rapidesa

amb els mitjans tradicionals (digitals i no digitals), intentem fer-ho en el camp

de l’opinió i la interpretació d’allò que ha estat notícia, sobretot des de l’òptica

dels territoris de l’àmbit lingüístic català. També publiquem fets noticiables,

però la majoria són continguts d’entitats que no tenen espai en els mitjans de

comunicació diaris i que o s’acaben perdent o resten reduïts a petits cercles.

Fem una aposta per la història perquè creiem que és imprescindible entendre

d’on venim per saber on anem, i d’aquí a molt poc obrirem una secció dedicada

a proporcionar recursos lingüístics als lectors i escribes, un calaix on pugin

trobar plegades les eines més útils del català, l’opinió de lingüistes de prestigi i

les novetats i campanyes més interessants. Perquè volem marcar, també, una

certa línia de referència en l’ús de la llengua. El més important del que farem (o

hauria de dir del que ja estem fent des de mitjans del mes passat), però, és

obrir el ventall de veus. Actualment, podríem reduir a 30 o 40 persones, sent

generosos, el nombre d’opinadors que tenen tribuna pròpia a Catalunya. Al

rerepaís hi ha moltíssimes més veus, totes elles qualificades per opinar de

l’actualitat, del futur i del passat dels Països Catalans, d’Europa i del que faci

falta. Són veus que s’expressen en blogs personals, o que són molt actives a

twitter, o que publiquen en petites seccions d’opinió de la premsa local.

Nosaltres els hem volgut donar un tractament de primera línia: cada dia un

autor diferent obre portada amb fotografia del tema i imatge de l’autor,

acompanyada d’una referència professional o curricular.

Som diferents, doncs. Ni millors ni pitjors. Al darrere del projecte hi ha

professionals amb molta experiència en les redaccions d’aquest país, i molta

gent del moviment associatiu amb molt de talent i gran capacitat per fabricar

argumentaris sobre els quals debatre per convertir el diari en una eina de

coneixement al servei dels ciutadans. I aquí surt la vena Xirinachs de part dels

fundadors de l’invent: si la gent té eines de coneixement i té la voluntat

d’esdevenir subjecte social i polític, s’acabarà convencent que no forma part

d’una massa que no opina, i fruit d’aquest convenciment, actuarà sobre el seu

entorn; serà un persona compromesa. Volem ser un detonant social. Digueu-

nos somiadors, però és el nostre dret a somiar.

Finalment, per què un Verkami, i per què hi hauríeu de participar. Doncs

perquè estem construint una eina al vostre servei, i la primera manera d’utilitzar-la és tenir-la prou ben greixada perquè res no grinyoli. Ens cal disposar d’una estructura mínima per començar a remunerar amb petites dosis molta gent que treballa molt. Un cop superat aquest estadi és quan sortirem al carrer a “competir” a la selva publicitària.

Feu-vos vostre el diari. Participeu aportant idees, escrivint, opinant, passant informacions, vídeos… Sentiu-lo a prop. Ara bé, a banda de tot això, feu una

petita contribució econòmica en aquesta fase perquè la recompensa, no la

d’avui per demà sinó la que rebreu a llarg termini, pot tenir un valor

incalculable. Estem fent un diari nou per a un país nou. No en sigueu

espectadors podent ser a l’escenari. Primer, però, l’haurem de construir, oi?