Fila índia enfora

VOLS SORTIR AMB MI CAP A FORA DE LA FILA ÍNDIA?

Ens passem la vida fent fila índia per pagar al supermercat, treure diners del caixer, posar benzina; fila índia a l’Inem i al no volem tornar-hi; fila per escalfar el tupper al microones de la feina i fila índia darrere de les pors, esperant el torn per declarar-nos.

Doncs ja és hora de sortir enfora de la fila índia; saltar per sobre les alarmes, endur-nos sense pagar uns refrescants xiclets de menta; tapar la matrícula del cotxe i accelerar a la benzinera; dir-li un poema a la funcionària que et tramita l’expedient (a veure si així et fa més cas) i, sobretot, és l’hora de reclamar fogons de veritat als despatxos de l’amor.

PER QUÈ ET NECESSITEM?

Les teves aportacions angelicals, es destinaran a fincançar:

• La realitat augmentada que acompanyarà el llibre (músiques de Clara Peya i cançó dels "Àngels", interpretada per Sílvia Comes i so de Pepe Bel).

• El videoclip de la cançó "Àngels" (produït per Korovo Films)

• La fantàstica il·lustradora de la coberta, Alicia Billon.

• Les còpies i enviaments dels micromecenes i els Cd exclusius.

L'edició pura i dura del llibre anirà a càrrec de Curbet Edicions, a la col·lecció de poesia "Vincles"
.

QUÈ PASSA SI ENS PASSEM?

Doncs que serà encara més Fila Índia Enfora: podrem recompensar millor a totes les artistes que participen i comprar més plomes de colors pels punts de llibre, pagar un bon esmorzar als treballadors del zoo de Barcelona que s'han prestat voluntaris a recollir les plomes de les àligues que comencen a mudar, correrà el vi, el cava i l'alegria el dia de la presentació i tot el que em passi pel cap (s'accepten propostes!).

QUAN SORTIRÀ?

Per fer-ho encara més Fila Índia Enfora, el llibre no sortià publicat ni per Sant Jordi, ni es presentarà durant la Setmana de Poesia de Barcelona, sinó justament després, quan tota la fam de llibres i poesia sembli acabar-se. Però no! A finals de maig o principis de juny 2012 el llibre ja us podrà acompanyar a la platja per protegir-vos el pit dels primers rajos de sol mentre llegiu, rieu i us emocioneu a contrallum, amb un ull guinyat i fent ganyotes de plaer o de dolor.

REFLEXIONS SOBRE LES REBEL·LIONS

Antigament, els indis nord-americans s'havien de desplaçar a peu. La majoria de camins encara estaven per explorar i l’única manera de traçar noves rutes per les muntanyes rocalloses, era organitzar-se jeràrquicament en fila índia: l'home de major experiència anava el primer, iniciant així la marxa de la comitiva.

Als poemes de "Fila índia enfora" els passa el mateix que a aquells indis nord-americans: volen traçar noves dreceres, malgrat el perill dels estimballs (fracassos laborals, ruptures sentimentals, les primeres pèrdues d’éssers estimats, etc.).

Classificats en tres apartats, el Petit índix proposa un ordre particular. Al primer bloc, Pell roja, he volgut incloure els poemes més personals, els que miren endins. Al segon, he reunit aquells en què interactuo com a individu amb la comunitat (d’aquí el nom Tribu Tar, que no és cap col·lectiu Apache, ni Modoc, ni Tarahumara, sinó que fa referència a una de les tribus més salvatges de la nostra societat: l’econòmica). Perquè, no ens enganyem: sovint la interacció persona-grup crea conflictes d’interessos, molts dels quals acaben amb lluites internes, cruents combats o invasions. Com a conseqüència d’això, els drets particulars queden apartats i, com van demostrar els vaquers, el grup més fort o salvatge acostuma a guanyar la partida. Aquesta és potser una visió “pessirealista”, que li dic jo.

Tanmateix, sempre queda la resistència. Precisament, d’aquest inconformisme dels perdedors provisionals neix l’esperit que emmarca el darrer bloc del poemari, encapçalat per la cita Hoka, hey, hoy, que significa “Avui és un bon dia per morir”, un crit de guerra que els índis usaven quan es trobaven al camp de batalla en inferioritat de condicions, però volien lluitar amb tot el seu coratge fins al final.

En definitiva, el llibre pel quan esteu a punt d'apostar i ajudar a fer-se realitat augmentada, vol retre un homenatge poètic a l’època en què les fletxes lluitaven contra els balins. L’ arcaic enfora és també l’anhel d’existir en una època anterior i menys sofisticada. És un intent, potser desesperat, de voler sortir cap a fora de les convencions, de rebel·lar-se per tendir cap a fora de la fila índia, com una contradicció en ella mateixa, com la vida.