❗️Para poder utilizar Verkami debes hacerlo desde otro navegador. Instala o entra desde: Microsoft Edge, Chrome o Firefox. Microsoft ha dejado de actualizar el navegador Internet Explorer que estás utilizando y ha dejado de ser compatible con la mayoría de sitios web.

Los lloricas

Los lloricas es un relato de ciencia-ficción, pensado para reflexionar sobre cómo se plantean las ideas utópicas en nuestras sociedades.

Carles Alonso

Un proyecto de

Creado en

0
segundos
72
Aportaciones
1.068€
De 1.050€
Aporta al proyecto
Ver proyecto en Català

Escoge tu recompensa

Apóyalo con una donación

Aporta sin recompensa
Haz una donación altruista al proyecto sin recibir ninguna recompensa a cambio:

Los lloricas es un relato de ciencia-ficción, pensado para reflexionar sobre cómo se plantean las ideas utópicas en nuestras sociedades. A menudo, los movimientos sociales acabamos haciendo discursos en contrario, rechazando el status quo actual; entonces, los detractores nos intentan desacreditar y argumentan que no tenemos propuestas o que éstas son simplemente irrealizables. Muy lejos, la gente que intentamos construir una sociedad más justa y responsable con el planeta, llevamos a cabo prácticas que se apartan de las jerarquías dominantes y de pautas económicas y sociales deshumanizadoras. Los lloricas intenta mostrar esta cuestión mediante una trama con toques de aventura y humor.

INTRODUCCIÓN Y CONTEXTUALIZACIÓN CON SPOILER: TEXTO EN BLANCO

Spuo-tó es el infierno en la tierra, un lugar impracticable con unos habitantes que tienen tradiciones y prácticas primitivas. En este escenario se sitúa la visita de Gilliam Bentham, hijo de Sir Bentham propietario de un diario, el Northern Globe. Sir Bentham intenta evaluar y hacer consciente a su hijo de sus pocas habilidades periodísticas y empresariales. Las aventuras de Gilliam se mueven entre la supervivencia y la experimentación, y así lo relatará en su crónica semanal en el ejemplar de los domingos.

PARA QUE OS NECESITAMOS

Los lloricas es una segunda experiencia de autoedición. El primer libro autoeditado (Los desprendidos, losdesprendidos.blogspot.com) fue financiado con recursos propios y se podía conseguir de forma gratuita. El objetivo de Los lloricas es profundizar en la distribución de un producto cultural para la difusión de reflexiones que incluye el libro de una forma innovadora, basada en las siguientes ideas clave:

Financiación de la impresión a través de la plataforma Verkami.- La impresión de 500 ejemplares tiene un coste aproximado de 900 €. A través de la venta de ejemplares de forma anticipada se dará al autor la posibilidad de financiar íntegramente la impresión para permitir la posterior distribución en librerías y/o colectivos.

Soporte a colectivos, distribuidoras y librerías.- La compra anticipada de lotes de 20 libros los colectivos, distribuidoras y librerías se benefician de una rebaja del 50%, que les permitirá la reventa del libro a un precio de 7 €.

LIBRO AUTOREEMBOLSABLE

-El coste del libro se puede recuperar con la reventa a terceros al mismo precio de adquisición, expresamente autorizada en los créditos del libro, juntamente con la licencia Creative Commons v3.0 Reconocimiento – No comercial – Compartir Igual. Este carácter autoreembolsable tiene un triple objetivo:
1) La puesta a disposición de una obra tiene como principal objetivo su difusión, no su venta. De esta manera se permiten usos del libro y su aprovechamiento marginal tantas veces como su integridad física lo permita.
2) Se reduce el coste ambiental de aumentar la difusión de la obra al tener que imprimirla cuantas menos veces mejor.
3) Se penaliza la tenencia en régimen de propiedad y se incentiva la posesión de uso. En cualquier caso, y si se quiere disfrutar de la obra de forma permanente se puede obtener la copia electrónica. Pensadlo, también os aligera vuestras mudanzas en unos 200 gramos ;)

BENEFICIOS

Una vez que se ha financiado la impresión del libro, los ejemplares restantes se ponen a la venta. El objetivo principal del autor es acumular ahorros para futuras obras (sí, esto de escribir también engancha), pero también se busca remunerar a las autoras de las portadas y las ilustraciones interiores. El autor se reserva el derecho de destinar los beneficios a la financiación de impresiones de obras de terceros. Esta es una forma de realizar una actividad económica más artesanal y de remunerar de forma justa y no mercantilista a las personas que llevan a cabo una actividad artística con finalidad social.

Preguntas frecuentes

Aún no hay ninguna publicada.

¿Tienes alguna otra duda o pregunta?

Pregunta al autor/a

0 comentarios

Si ya eres mecenas, Inicia sesión para comentar.

Volver a todas las actualizaciones

#11 / Salpem cap a Spuo-tò // Zarpamos hacia Spuo-tó

Text en català i castellà, us portarà 3 minuts llegir-lo

Texto en catalán y castellano, os llevará 3 minutos leerlo

[CAT]

Amics, amigues

Només queden 10 dies perquè conclogui el projecte Els ploramiques. Us vull agrair a totes el vostre recolzament i la vostra col·laboració. Per moltes persones és un moment difícil però tot i així us heu apuntat a l'aventura. Abans de salpar cap a Spuo-tò, però, us donaré un parell d'informacions del vostre interès.

Primer de tot, recordeu que heu deixat unes dades de tarjeta bancària que serviran per cobrar la vostra aportació un cop acabi el projecte i si arriba a bon port (això serà pels volts del 4 de juny).

Heu de tenir present que l'objectiu principal del projecte és crear una història que pugui navegar tantes vegades com sigui possible. És per aquest motiu, i per fer-ne gratuita la lectura, que se'n permet la revenda al mateix preu d'adquisició. Totes les que heu fet una aportació tindreu un arxiu digital que podreu conservar i tanmateix, l'arxiu estarà sempre a l'abast del públic al blog elsploramiques.blogspot.com on també hi anirem posant convocatòries i notícies relacionades amb en Gilliam Bentham i els seus nous amics.

L'objectiu principal del projecte no és altre que poder imprimir 500 exemplars del llibre. Un cop feta la impressió es distribuirà a col·lectius i llibreries (també en deixarem un llistat al blog).

La idea original inclou la posibilitat de reservar lots per part de llibreries i col·lectius per revendre'ls i així trobar una via d'autofinançament. Tot i que no es la forma de funcionament habitual és una forma de col·laborar amb el projecte i, com a tal, tindran un espai especial en els agraïments. Si coneixeu col·lectius o llibreries interessades, els ho podeu comentar.

Els ploramiques és una iniciativa Creative Commons. En aquesta ocasió, si he utilitzat aquesta llicència és perquè l'edició del llibre és formal, té ISBN i els reconeixements a les il·lustradores i el maquetador als crèdits. Però, com succeïa amb Els gravitants, aquesta és una història que la fa seva el lector quan la llegeix i té permís per transformar-la, traduir-la, criticar-la, continuar-la, millorar-la, i fer-ne l'ús que sigui convenient. Sense afany de lucre no hi ha límits i amb afany de lucre... bé, tot es pot parlar, sempre que l'objectiu no sigui la pura rendibilitat econòmica o desnaturalitzi la història. El fet que una persona et llegeixi, que col·labori o posi atenció a la teva història no és un dret, sinó un privilegi. Per tant, el mar és obert a la vostra imaginació.

Per avui, això és tot. Només queden 10 dies i la gran part del trajecte la podem considerar realitzada. De moment, no puc fer gaire cosa més que agraïr-vos la vostra col·laboració un cop més.

Els ploramiques us esperen a la cantonada del mes de les flors amb una història entre les mans i, esperem, una bona estona per riure, relaxar-se i reflexionar sobre com construïm el nostre món.

An-kè-l-tara (carinyets del meu cor), no tingueu por, us ben asseguro que hi ha milers de persones disposades a donar-nos tot el seu hamor, ho he comprovat,

Carles

[CAS]

Amigas, amigos,

Sólo quedan 10 días para que acabe el proyecto Los lloricas. Os quiero agradecer a todas vuestro apoyo y vuestra colaboración. Para muchas personas, es un momento delicado, pero aún así os habéis apuntado a la aventura. Antes de zarpar hacia Spuo-tó quería daros un par de indicaciones de vuestro interés.

En primer lugar, recordad que habéis dejado unos datos de tarjeta bancaria que serviran para cobrar vuestra aportación cuando acabe el proyecto y si llega a su destino (eso será hacia el 4 de junio).

El objetivo principal del proyecto es crear una historia que pueda navegar tantas veces como sea posible. Por este motivo, y para hacer que la lectura sea gratuita, se permite la reventa al mismo precio de adquisición. Todas las personas que habéis hecho una aportación tendréis un archivo digital que podréis conservar y, asimismo, el archivo siempre estará a disposición del público en el blog elsploramiques.blogspot.com donde también se anunciarán las convocatorias y noticias relacionadas con Gilliam Bentham y sus nuevos amigos.

El objetivo principal del proyecto no es otro que poder imprimir 500 ejemplares del libro. Una vez realizada la impresión se distribuirá a colectivos y librerías (también dejaremos un listado en el blog).

La idea originar incluía la posibilidad de reservar lotes por parte de librerías y colectivos para revenderlos, como una vía de autofinanciación. Aunque no es la forma habitual de funcionamiento es una forma de colaborar con el proyecto y, como tal, tendran un espacio especial en los agradecimientos. Si conocéis colectivos o librería interesadas, se lo podéis comentar.

Los lloricas es una iniciativa Creative Commons. En esta ocasión, si he utilizado esta licencia es porque la edición del libro es formal, tiene ISBN y los reconocimientos a las ilustradoras y el maquetador en los créditos. Pero, como en el caso de Los desprendidos, ésta es una historia que hace suya el lector cuando la lee y eso le da permiso para transformarla, traducirla, criticarla, continuarla, mejorarla, criticarla, y hacer el uso que crea conveniente. Sin ánimo de lucro no hay límites y con ánimo de lucro... bien, todo se puede hablar, siempre que el objetivo no sea la mera rentabilidad o se desnaturalice la historia. El hecho de que una persona te lea, que colabore o que preste atención a tu historia no es un derecho, sino un privilegio. Por tanto, el mar está abierto a vuestra imaginación.

Por hoy, esto es todo. Sólo quedan 10 días y la gran parte del trayecto la podemos considerar realizada. No puedo hacer mucho más que agradeceros vuestra colaboración otra vez más.

Los lloricas os esperan a la vuelta de la esquina del mes de las flores con una historia entre las manos y, esperemos, un buen rato para reir, relajarse y reflexionar sobre como construimos nuestro mundo.

An-kè-l-tara (cariñitos de mi corazón) no tengáis miedo, os aseguro que hay miles de personas dispuestas a darnos todo su hamor, lo he podido comprobar.

Carles

0 comentarios

Inicia sesión o Regístrate para comentar esta entrada.

#11 / Salpem cap a Spuo-tò // Zarpamos hacia Spuo-tó

Text en català i castellà, us portarà 3 minuts llegir-lo

Texto en catalán y castellano, os llevará 3 minutos leerlo

[CAT]

Amics, amigues

Només queden 10 dies perquè conclogui el projecte Els ploramiques. Us vull agrair a totes el vostre recolzament i la vostra col·laboració. Per moltes persones és un moment difícil però tot i així us heu apuntat a l'aventura. Abans de salpar cap a Spuo-tò, però, us donaré un parell d'informacions del vostre interès.

Primer de tot, recordeu que heu deixat unes dades de tarjeta bancària que serviran per cobrar la vostra aportació un cop acabi el projecte i si arriba a bon port (això serà pels volts del 4 de juny).

Heu de tenir present que l'objectiu principal del projecte és crear una història que pugui navegar tantes vegades com sigui possible. És per aquest motiu, i per fer-ne gratuita la lectura,… leer más

#10 / L'arxiu secret de Spuo-tò || El archivo secreto de Spuo-tó

[CAT]

Spuo-tò amaga molts misteris. Sovint, els seus habitants xiuxiuejen d'amagatotis d'en Gilliam, sota la privacitat que els permet el seu propi idioma i parlen d'uns nivells que van del 0 al 6...

Però aquest no és l'únic secret. Els habitants, els indrets i els esdeveniments de Spuo-tò tenen sempre dos costats, sempre tenen dues lectures.

Existeix un arxiu secret, però, que conté totes les claus per poder interpretar correctament tot allò que succeeix a Spuo-tò. Conté descripció de nivells, i explicacions sobre els indrets, les persones i els objectes. Aquest arxiu serà enviat a tots els mecenes que facin la seva aportació a Verkami.

Què, us animeu?

[CAS]

Spuo-tó esconde muchos misterios. A menudo, sus habitantes cuchichean a escondidas de Gilliam, bajo la privacidad que les brinda su propio idioma y hablan de unos niveles que van del 0 al 6.

leer más

#09 / Coneix els personatges (VI): Ta-lò || Conoce los personajes (VI): Ta-ló

[CAT]

Ta-lò és el primer amfitrió d'en Gilliam. Conjuntament amb el seu veí Ske-rè seran els personatges dels penya-segats que més maldecaps li causaran al nostre protagonista.

En Ta-lò ha rebut educació occidental, segons les paraules d'en Sir Bentham, i això el converteix en un digne ambaixador que presentarà en Gilliam davant el príncep i els fraglots (representants) més destacats de Spuo-tò.

Us deixo amb el moment de la trobada entre tots dos:

Als peus del vaixell l'esperava un home jove amb un barret de palla, de pell morena i mirada felina, que portava un matxet travessat al cinturó. En Gilliam ja començava a preocupar-se en veure que aquell home armat no era cap defensa digna per a un senyoret de la seva alçada. En arribar, li va abaixar la mà que sostenia el cartell de benvinguda (“Welcom Mr. Gilian Benhan”) i el va saludar sense gaire fe:

#08 / Coneix els personatges (V): El príncep || Conoce los personajes (V): El príncipe

[CAT]

El seu nom és Su-zè i resideix a Ka-kè. El príncep simbolitza la desgràcia i l'encant natural de Spuo-tò. Protagonitzarà escenes de tota mena davant d'en Gilliam, des de mostres de brutalitat i tendressa amb un gos al port fins a episodis de cinisme amb els rituals religiosos fins a discussions contínues amb la Dio-nè que és la mare del seu fill, el petit Ro-sè.

El principal defecte del príncep és que no sap perdre, sobretot quan juga al Tu-lí i la seva principal virtut és la paciència, gràcies a la qual, i als ulls d'en Gilliam, manté certs equilibris i exerceix d'àrbitre en les disputes tribals a Spuo-tò com la que mantenen els habitants dels penya-segats amb els de Turi-an. Finalment, el príncep rebrà les amenaces d'en Gilliam, que és capaç de tot si es tracta d'aconseguir una joia literària...

[CAS]

Se… leer más

#07 / Conoce los lugares (III): El puerto || Coneix els indrets (III): El port

[CAS]

El puerto será el lugar maldito y bendito de Gilliam. Después de un pequeño incidente entre Ta-ló y Ske-ré se dirigirá hacia allí para encontrar al príncipe, Dio-né y el pequeño Ro-sé, que le daran protección y compañía durante su pequeña estancia a este lado de la isla. Un palacete de estilo colonial preside un puerto pequeño pero bien arreglado, y a los lados tiene las típicas casitas bajas de Spuo-tó, que son sencillas pero están bien construidas y cuidadas.

En el puerto, Gilliam sufrirá varios sustos, algunos procedentes de la maldad y el odio que se siente hacia él, como extranjero que es; también encontrará un puntito de pureza y amor que todavía se esconde bajo la arena de la playa. Estas escenas inspirarán textos y una ilustración muy especial que Gilliam enviará al Northern Globe.

[CAT]

El port serà… leer más

#06 / Coneix els personatges (IV): Dio-nè || Conoce los personajes (IV): Dio-né

[CAT]

Na Dio-nè és la mare d'en Ro-sè; és una dona que té les coses ben clares. Sap que podrà dominar en Gilliam sense gaires problemes i actuarà magistralment com a mestressa de cerimònies. Durant les festes del Mitra-gulaki demostrarà les seves habilitats i les seves dots d'interpretació dramàtica. Na Dio-nè és un encant natural de Spuo-tò, natural de Ka-kè, una dona de cap a peus, dolça i salada al mateix temps, alhora carinyosa i dura, lliure i ferma quan cal.

El petit necessita moltes més coses que alimentació i vestit. Na Dio-nè li haurà de donar explicacions, afecte i nocions d'estratègia i simbolisme. Pobret, en Ro-sè només vol felicitat per tothom i la mare li haurà d'explicar que a voltes les coses són més complexes del que sembla, que s'han de posar llacets aquí i allà per portar la felicitat arreu.

[CAS]

leer más

#05 / Indrets de Spuo-tò (II): Ka-kè || Lugares de Spuo-tó (II): Ka-ké

[CAT]

Ka-kè es troba a la banda nord-oest de Spuo-tò, just a l'extrem contrari dels penyasegats i de Flori-an. Allà hi viuen el príncep, na Dio-nè i en Ro-sè. Molt temps enrere, els habitants de Spuo-tò disposaven d'un petit passadís natural cap al continent però un bon dia van decidir desmuntar-lo i fou així com Spuo-tò esdevingué una illa. D'aquest passadís només en queda un record enfront de la costa, en forma d'illot rocós que allotja una platja d'arena fina i aigües cristalines, que el nen i l'estranger convertiran en un escenari de joc.

A Ka-kè, en Gilliam trobarà personatges estranys amb una peculiar forma de vestir. Hi coneixerà la Te-neà, que sembla ser la única persona lleugerament interessada per la lectura i a casa seva hi trobarà veritables tresors, entre ells un exemplar original de Bloody Eyes. Com s'ho farà en Gilliam per aconseguir aquest llibre?

[CAS]

leer más

#04 / Coneix els personatges (III): Gilliam Bentham || Conoce a los personajes (III): Gilliam Bentham

[CAT]

Gilliam Bentham. Periodista. Fill del propietari del Northern Globe i hereu d'un llinatge de segles de tradició. 1, 83 d'alçada, 73 kg. 32 anys. Pel-roig. Maldestre amb avarícia. Afeccionat a la literatura juvenil i col·leccionista de butlletins de clubs privats de lectura. Així és el protagonista de la nostra història. Tot i que el quadruplica en edat, el desenvolupament mental i afectiu d'en Gilliam no es distancia gaire del d'en Ro-sé, que serà el seu gran aliat durant la seva estància a Spuo-tò, una amistat típica de nens...

La professió d'en Gilliam, que exerceix més per caritat que per perícia, el fa un convidat força especial per als habitants de Spuo-tò, d'igual manera que també ho és per als seus companys de redacció. Físicament és innocent i el seu cos no és privilegiat quant a… leer más

#03 / Coneix els personatges (II): Ske-rè || Conoce a los personajes (II): Ske-ré

[CAT]

Violent. Això és el que pensa en Gilliam d'en Ske-rè. Sí, el veu com a un ésser salvatge, gelós i possessiu. A més és víctima del vici. De fet, en el seu primer dia d'estància a Spuo-tò, es creuarà amb ell de camí cap a l'assemblea de fraglots. Mai no oblidarà aquella imatge de la seva dona implorant que deixi estar el seu veí i deixin estar la disputa que tenen entre mans arran d'una partida de tu-lí. Bé, de fet, totes les topades entre tots dos estaran ben impregnades d'acusacions, amenaces i agressions. És un personatge típic dels penya-segats. En Gilliam no resistirà més d'un dia com a veí seu.

Resulta, però, que en Ske-rè és un expert en matèria de cultiu i tractament d'aliments. L'any de la visita d'en Gilliam ha estat un any de collita excel·lent i en Ske-rè aplicarà els coneixements tradicionals… leer más

#02 / Indrets de Spuo-tò (I): Els penya-segats || Lugares de Spuo-tó: Los acantilados

[CAT]

Indrets de Spuo-tò (I): Els penya-segats

Les cases es succeeixen a costat i costat del camí que va del port fins a Turi-an i, més enllà, la terra només es separa del mar per penya-segats rocosos que, en ocasions, deixen espai a petites platges naturals que s'han format per segles i segles de sedimentació marina. Els penya-segats de Spuo-tò és la població on viu en Ta-lò, el primer amfitrió d'en Gilliam Bentham. L'estranger tindrà l'ocasió de comprovar de primera mà la virulència dels habitants d'aquest indret.

La violència dels seus habitants queda confirmada quan el príncep li explica a en Gilliam com s'ha forjat el camí que arriba fins a Flori-an. Un bon dia, els habitants dels penya-segats van segrestar una dona jove del poble veí per fer un ritual privat de purificació davant el gran Mitra, tot… leer más

#01 / Coneix els personatges (I): Ro-sè || Conoce a los personajes (I): Ro-sé

[CAT]

Ro-sè només té 8 anyets. Acaba de tornar del seu primer viatge al món “civilitzat”, acompanyat de sa mare Dio-nè. Al vaixell, ja quasi arribant a Spuo-tò, sent la veu d'algú que ha divisat terra ferma. És així com coneix en Gilliam Bentham i només mirar-lo descobreix que es divertirà jugant amb aquell nen gran. Com és natural en la gent de Spuo-tò, i havent advertit pel seu cabell que ataronjat que en Gilliam és estranger, no dubta en llençar-li una descripció fidel i implacable, severa, com si fos un mirall del mar: “Pigues-tortes, bufa-serrells, histrio-maníac!”, són les primeres paraules que li adreçarà.

No passarà molt de temps fins que tornin a trobar-se i comenci una amistat tendra entre els dos nens, que forjarà un llaç en els seus cors gràcies a la qual en Gilliam mantindrà l'esperança que tard o d'hora Spuo-tò segueixi el camí dels països desenvolupats.

[CAS]

leer más

Utilizamos cookies propias esenciales para poder ofrecer nuestro servicio y de terceros para poder conocer el uso de la página. Política de cookies