QUI SOM?
“La Pell” és una companyia d’actrius i actors que al Setembre del 2010 decidim formar un grup de teatre per investigar i poder crear un llenguatge expressiu que connecti i enforteixi la relació entre el teatre i la societat canviant i diversa en la que vivim.
Anna Estrada lidera aquesta recerca basada en l’exploració del sentit del Tacte, el desenvolupament dels recursos sensorials de la Pell i els efectes que això produeix en la disponibilitat i creativitat de l’actor en escena.
Hem rebut el reconeixement extern per part del Congrés Internacional “Muchas Lenguas, Una Voz” a Mèxic (Agost 2010) organitzat per VASTA, del Congrés Internacional “Performing Arts Today” a Àustria (Desembre 2010), i del 1r Congrés Fitzmaurice a Barcelona (Juliol 2011).
El proper Setembre estrenem el nostre primer espectacle “Llàstima que sigui una puta” de John Ford. A part de ser la primera vegada que es representarà en llengua catalana, l'espectacle inaugurarà el nou “Teatre Akadèmia” de Barcelona. La traducció al català és de Josep Mª Figueras i l’assessorament dramàtic és a càrrec de l’actor Lluís Soler.
EN QUÈ S'INVERTIRÀ LA TEVA APORTACIÓ?
Mitjançant la plataforma de crowdfunding pretenem aconseguir el 7% del total de la producció del nostre espectacle “Llàstima que sigui una puta”. Amb aquest percentatge cobrirem les despeses que ens genera la confecció de la escenografía i el vestuari, així com una part del sou dels intèrprets.
QUAN HO DUREM A TERME?
L'espectacle està previst que s'estreni del 5 al 23 de Setembre de 2012 al Teatre Akadèmia de Barcelona, sent-ne nosaltres l'espectacle inaugural.
A més som la companyia convidada del II Congrès Internacional Fitzmaurice Voicework que se celebrarà a Vancouver (Canadà) al mes d'Agost i a partir d'Octubre iniciarem una gira per Catalunya per concloure amb temporada a Madrid.
“LLÀSTIMA QUE SIGUI UNA PUTA”
FITXA ARTÍSTICA
Intèrprets
Pere Anglas, Ramón Bonvehí, Enric Cambray, Queralt Casasayas, Olivier Décriaud, Lara Díez, Ivan Padilla, Magda Puig, Bàrbara Roig, Lavinia Vila.
Música: "Cello Hero" Xavier Bonfill, Cels Campos i Àlex Rodriguez.
Traducció: Josep Mª Figueras.
Assessorament dramàtic: Lluís Soler
Assessorament lingüístic: Gemma Sangerman
Assessorament de lluita: Jordi Arús
Director Moviment: Carles Salas
Escenografia: Tat Bonvehí
Vestuari: Paloma Bomé
Il.luminació: Pep Barcons
Fotografia: Mairena Cano
Vídeos: Jesús Espín
Disseny Gràfic: Magda Puig
Ajudant de Direcció: Mercè Estrada
Direcció: Anna Estrada
Producció: La Pell – Vània Produccions
LA RECERCA DE "LA PELL"
L'actriu i directora teatral Anna Estrada, a partir de la seva recerca iniciada al 2006, dirigeix i lidera la investigació a fi de que aquest llenguatge es concreti en espectacle teatral.
“Des de l’any 2006 busco un llenguatge propi que estimuli la creativitat i la imaginació de l’actor dalt l’escenari, que ens permeti crear un espai viu i espontani per explicar històries per compartir amb la gent i que puguin connectar amb les vides i realitats de les persones.
Treballo a través de la Percepció, en particular el sentit del Tacte, Tocar / No Tocar, l’exploració i desenvolupament dels recursos sensorials de la Pell i els efectes que això produeix en la disponibilitat de l’actor a escena. Els resultats són que activa la consciència i obertura del cos, la connexió amb els impulsos, sentiments i emocions, i involucra la ment per reaccionar de manera espontània a cada moment. Rescatar i desbloquejar l’experiència i la memòria corporal nodreix i estimula la creativitat i la imaginació i prepara a l’actor per integrar i accionar els estímuls i respostes segons les necessitats del moment a cada escena d’una manera lliure i espontània per reproduir “vida” a l’escenari.
Què vull dir amb “vida” a l’escenari? Em refereixo a la capacitat de respirar, sentir, pensar, crear i interpretar. La reacció instantània a qualsevol estímul o circumstància, la connexió amb els impulsos interns i adquirits, la fragilitat d’integrar la sorpresa del moment a moment. A través de la recerca pràctica amb actors de la meva companyia La Pell, he experimentat i contrastat la necessitat d’incorporar físicament, i també des de la memòria muscular, les intencions, propòsits, pensaments i paraules de qualsevol personatge de qualsevol obra per tal de reproduir aquesta “vida” a l’escenari. Crear la consciència del personatge per poder viure la inconsciència del moment.
Una font essencial del treball és el nostre escalfament a través de la Tècnica FitzmauriceVoicework ® de Catherine Fitzmaurice, que explora la dinàmica entre el cos, la respiració, la veu, la imaginació, el llenguatge i la presència.
El treball sobre la relació entre música i emocions realitzat per el neuròleg Nils Patrik Juslin és present també en la meva recerca. Equilibra la tendència racional i la sensorial de l’actor.
La connexió entre l’actuació, el teatre i la societat és vital per a la innovació en la creativitat. Els darrers avanços científics en el camp del comportament humà són un impuls valuós per entendre d’una manera més profunda i rigorosa la feina de l’actor, la vida dalt de l’escenari.”
L'OBRA
"Tis pity she’s a whore" de John Ford.
"Llàstima que sigui una puta", traducció del títol original.
Tragèdia escrita i probablement estrenada entre 1629 i 1633, L’obra es va publicar per primera vegada el 1633. El tractament de l’obra del tema de l’incest l’ha convertit en una de les obres més controvertides de la literatura anglesa. El seu títol sovint s’ha canviat per un eufemisme com Giovanni i Annabella o El germà i la germana. Fins ben entrat el segle XX, els crítics eren en general durs en les seves condemnes. El tema sovint els ha ofès, igual que el fracàs de Ford per condemnar al seu protagonista. “En lloc de fer èmfasi en la vilesa, Ford interpreta Giovanni com un talentós i virtuós, i l’home noble que és vençut per una passió tumultuosa que provoca la seva destrucció.” Des de mitjans del segle XX, els estudiosos i els crítics han mostrat una major tolerància en la comprensió i apreciació de les complexitats i ambigüitats de l’obra. El 1961, Luchino Visconti va dirigir una adaptació francesa (qu’elle soit Dommage ...) al Teatre de París, amb Romy Schneider (Annabella) i Alain Delon (Giovanni). Peter Greenaway ha dit que l’obra li va proporcionar l’esquema principal de la seva pel·lícula “El cuiner, el lladre, la seva dona i el seu amant.”
1 comentario
Si ya eres mecenas, Inicia sesión para comentar.
RAQUEL MIRIAM
Primer de tot enhorabona per la vostre tasca, que segur que es dura i requereix molt d'esforç i dedicació.I en segon lloc, quan es suposa que es l'estrena? se sap el dia? hi podrem anar?.gràcies