L'INFINIT

Francesc Sans veu passar la vida amb una cornamusa a les mans. A força d’alenades fa créixer vibrants melodies que ballen, canten, riuen, somien, ploren... I ara ha arribat el moment que la petja es torni marca. Després d’un llarg bagatge escampant notes arreu del país, i encara per Europa, els Estats Units i l’Àfrica, veu la llum el seu primer treball discogràfic, un reflex del que és i del que vol ser: una cornamusa del segle XXI amb les arrels ben enfonsades però amb unes branques que van d’aquí cap allà, sense complexes. I així és com neix L’INFINIT, un recull de tonades tradicionals, pròpies, o versionades amb olor de terra, de la nostra terra, i amb color mediterrani.

En aquest treball hi trobareu onze temes fets amb molta estima i amb la cornamusa com a instrument principal, amb una bona colla de col·laboradors fent comboi. Hi podreu sentir guitarres, guitarrons, llaüts i arxillaüts; flautes, violins,acordions i contrabaixos; percussions i alguna base electrònica; veus d'homes i veus de dones; i potser alguna coseta més...

Cançons

Alguns dels temes es basen en repertori tradicional de Mataró, Bocairent, Valls o Lloeta -una passejada per la terra, vaja -, però també hi ha temes propis i versions.

Aquí ho teniu:

Tres tocs, un cant

El repertori tradicional de la cornamusa és extensíssim. Aquí n’hem aplegat quatre peces per començar a fer camí, per celebrar que cada cop que s’infla una cornamusa comença una festa, un ball, un ritual. En definitiva, un temps de somriures i de sentir-nos a prop.

JNavarro

La jota i tots els balls i ritmes que se’n deriven són un dels emblemes de la nostra música, que a més compartim amb les diverses cultures peninsulars. Són músiques de festa i de festeig i, com el mediterrani, són alegria i vivesa. Aquesta jota està dedicada al cornamusaire Jordi Navarro: el títol és l’entrada del seu nom a l’agenda del mòbil del Francesc.

Les quintes

La tragèdia d’anar a la guerra en una cançó de formar lleves per una Carlinada, recollida per Mn. J. Serra i Vilaró del Calic de Bagà, dit també el Matallops. El temor dels joves obligats a batallar i el patiment dels que es queden esperant un retorn victoriós. Tot per fer pàtria.

L'horitzó
Pujar al cim de Miramar i veure Tramuntana a l’horitzó. Tancar els ulls i sentir el tremp de les xeremies. Ai Mallorca, quan et devem! Un petit homenatge a una tradició secular, una abraçada als sons de mar enllà.

El meu sud
No ho sabem del cert, però la cornamusa ha restat muda al País Valencià segurament uns 400 anys. Els miracles passen i ara, tímidament, ressorgeix de les cendres. Una part de la família del Francesc prové de la millor terreta del món, i poder viure en primera persona com gralls i bordons tornen a omplir carrers i places és una emoció molt gran!

Amoretes

Dues peces que són un cant a l’amor. La primera el Francesc la va fer per acompanyar la Montse i el Carles el dia de les seves noces: que bonic és casar-se al so de la cornamusa! L’altra també és del Francesc, i està feta tornant d’un viatge a Torí. Porta el nom del riu Dora, que desemboca al Po de tant que se l’estima. Els rius, al cap i a la fi, són imatge de les relacions humanes.

A la nit de Nadal
És per Nadal quan allarga el dia, i és celebrant el Nadal on la cornamusa ha sonat al llarg dels segles en mans dels pastors. Aquesta peça és especial, perquè ha estat enregistrada amb un grall original del S. XVIII construït a Barcelona per la família Pedrosa, una important nissaga de constructors d’instruments de vent. Un so que emana del preuat ginjoler, que ens demana que ens transportem a les sonoritats i al temperament d’altres temps. També el joc de percussions de la cornamusa final són una herència del segle XIX, amb les que els cantadors de Valls s’acompanyaven per cantar als pessebres.

Dolors Gegants

Dues melodies tradicionals de Valls. Un cant a la Mare de Déu dels Dolors, i una de les marxes recuperades de l'oblit per fer ballar els gegants de la ciutat.

Tres ninetes

La cançó tradicional acostuma a deixar les dones molt mal parades, però no en aquesta! Era tan difícil d’acceptar l’empoderament de la dona, que la veu popular deia que les tres ninetes d’aquesta cançó havien de ser per força la representació del diable. Ens hem pres la llibertat de regirar rítmicament la versió que va recollir Joan Amades a Ripoll el 1918, igual que la tornada que fa la cornamusa, que és una cançó de pandero recollida a Ulldemolins pels amics de Carrutxa.

A les fosques pel call

Una peça del Xosé Maria Sancho premiada al Cornamusam d'Olot i convertida en una rumbeta per obra i gràcia del Carles Belda i el Rafalito Salazar.

L'aloseta

Hem fet una versió del tema "dimanche la nuèit" del disc Ulysse del cornamusaire francès Eric Montbel. L'hem rebregada una miqueta, però amb cura.

A què destinarem les vostres aportacions

Us demano la vostra col·laboració per fer gran aquest projecte, i perquè crec que ha arribat el dia de poder tenir un treball on la cornamusa en sigui la veu cantant. Ens ho mereixem, oi?

Els diners que hi aporteu serviran per cobrir principalment les despeses d'enregistrament i edició. Però m'agradaria superar aquesta quantitat per poder donar visibilitat al projecte, i de retruc poder fer més difusió de la cornamusa i de la nostra música, que per desgràcia encara és prou desconeguda. Així que us agrairé molt les vostres aportacions, perquè ajudaran a fer créixer la nostra música, la nostra cultura, la nostra terra.

Ens ho mereixem.

Calendari previst

Aquest treball ja està a les acaballes de l'enregistrament. Ara falta la producció i l'edició, que es farà durant el mes d'abril, mentre fem les aportacions. Durant la primera quinzena de maig sortirà el treball, i a partir de llavors començarem a fer efectives les recompenses, excepte les dels gralls que seran durant l'estiu.

I al juny arribaran els concerts en directe, que ja en tenim moltes ganes!

Mes info

Podeu fer el seguiment del treball aquí:

• www.francescsans.cat

• facebook

• instagram

• youtube