Pi de la Serra, l'home del carrer

#11 / La Trinca i Pi de la Serra

La Trinca i Pi de la Serra sempre han tingut una relació especial. No només per que el Quico i els 'trincos' han compartit certa manera irònica i sarcàstica d'entendre la cançó, sinó també perquè durant una bona colla d'anys Pi de la Serra va treballar a la productora de Josep Maria Mainat i Toni Cruz, Gestmusic. Mainat i Cruz són dos dels protagonistes de L'home del carrer, el documental que Enderrock i Clack estan produïnt sobre la figura i l'obra de l'autor de "Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol".

Hem avançat molt. Queden només 48 hores per fer possible els objectius de finançament que ens hem marcat i que la revista Enderrock pugui distribuïr un DVD amb el documental. Col·laboreu a difondre el projecte i fer-ho possible!!

#10 / Si els fills de puta volessin: l'eslògan imbatible

Resten només quatre dies per que finalitzi la campanya i som encara lluny de l'objectiu que ens havíem fixat per fer possible L'home del carrer. Sabem que el repte és majúscul, però tanmateix no volem rendir-nos. Des d'ara i fins a divendres ens hem proposat de fer el màxim de difusió per aconseguir que un bon bruix de micromecenes se sumin al projecte i el documental pugui distribuïr-se finalment amb la revista Enderrock. Sabem que el repte és complex, però quan ens el vam plantejar ja sabíem que no seria fàcil. I ens hem proposat de lluitar fins el final per fer-lo possible!

Mentrestant seguim treballant perque el documental vegi la llum. Avui us deixem amb una reflexió de l'escriptor Màrius Serra, que analitza la cançó "Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol", que considera "un eslògan imbatible". Seguim endavant!!

#09 / Roger Mas: "Quico, mestre en l'art de dir cançons"

El cantautor Roger Mas sempre ha reconegut en Pi de la Serra una influència fonamental. "És un mestre en dir la cançó", explica al documental L'home del carrer. El de Solsona interpreta en exclusiva una versió de "Nocturna". En podeu escoltar un tastet en aquest clip.

Roger Mas explica: "L'important d'un cantant no és que canti més o menys bé, sinó que sàpiga dir la cançó. Un cantautor està explicant coses, i la veu i la guitarra estan al servei d'això que vol explicar. El Quico és un mestre en l'art de dir la cançó, perquè et fa entendre tot el que et vol transmetre i explicar".

L'home del carrer és un documental produït pel Grup Enderrock i Clack, que vol posar de relleu la figura de Pi de la Serra en un moment en què es compleixen cinquanta anys de la seva trajectòria artística. Per fer possible la realització del documental, Enderrock impulsa una campanya de micromecenatge amb l'objectiu de sumar suports i complicitats per fer-lo possible.

#08 / Passejant per Barcelona amb Pi de la Serra

Per Guillem Vidal, periodista i codirector del documental

Quan planificàvem el timing de Pi de la Serra, l'home del carrer vaig demanar tenir tres matins per entrevistar, amb tota la calma, en Quico. Els periodistes que l'hagin entrevistat sabran perfectament que, de la seva boca, surten grans titulars, però també que el seu estat d'ànim, la sintonia que pugui establir amb tu, són essencials perquè tot plegat arribi a bon port. Volia, en fi, una mica de temps per treballar-me aquesta connexió, germinada -tot sigui dit- parlant de John Hiatt, Toto La Momposina o Cyndi Lauper en diferents encontres previs o recuperant els sobrenoms que el Mestre Bardagí i ell van posar a uns quants músics catalans, alguns dels quals val més no reproduir. Preguntes de la mena de: “Com creus, Quico, que la Nova Cançó ha influït les noves fornades de cantants?” o “Quin llegat creus que deixes per a la música d'aquest país”, que incomoden de manera exacerbada en Quico… leer más

#07 / Cesk Freixas: "El Quico és l'Ovidi del nord"

Al darrer disc del cantautor del Penedès Cesk Freixas s'hi inclou una versió del Quico, "El burro i l'àguila", una peça poc coneguda de la seva discografia inclosa al disc No és possible el que visc (Basf, 1974). Hem demanat a en Cesk que en faci una versió en directe per al documental L'home del carrer. En el clip que podeu veure avui us n'oferim un fragment.

Els qui coneguin la versió original se sorprendran, perquè és molt més accelerada. La peça es converteix en la interpretació del trio de Cesk Freixas en una cançó més reposada i intensa. La lletra és una alegoria explícita: el burro i l'àguila reial són Franco i el Rei Joan Carles. Pel context en què va ser escrita, és una cançó que recull ja cert desencís producte de la Transició. "Cal fer un paral·lelisme entre el Quico i l'Ovidi. Per mi el Quico és l'Ovidi Montllor del nord", explica en Cesk.

#06 / Quico i Maria del Mar

Pi de la Serra ha tingut sempre una relació molt especial amb la resta de protagonistes de la Nova Cançó. És estimat i reivindicat per la pràctica totalitat dels músics que en van prendre part, cosa que el converteix en un rara avis dins del moviment. D'entre tots els músics de la Cançó, en Quico ha estat especialment unit a Maria del Mar Bonet. L'any 1979 van realtizar plegats una sèrie de recitals al Teatre Romea de Barcelona, del qual va sorgir-ne l'àlbum Quico - Maria del Mar (Ariola, 1979). Un disc excepcional en què interpreten plegats cançons com "Jim", "Petita festa", "Cada dia tinc manies" o la impressionant "Es fa llarg esperar", original de Pau Riba.

L'estreta relació entre ambdós ha estat una de les claus de la participació de Bonet en en documental L'home del carrer, reivindicant, com es pot veure en el teaser que… leer más

#05 / Pi de la Serra: cronologia il·lustrada

Amb motiu del documental L'home del carrer hem elaborat una cronologia sobre la trajectòria de l'artista més veterà d'Els Setze Jutges. Amb més d'una vintena de discos propis editats i centenars de concerts per tot tipus d'escenaris, destaquem algunes de les fites de l'artista.

#04 / No passaran!

Per Roger Palà, cap de redacció d'Enderrock

El meu primer contacte –com a mínim, el primer contacte conscient– amb Pi de la Serra va ser l'any 1997. Tenia 20 anys i començava segon de periodisme. A casa eren més de Llach i al Quico només el coneixia d'oïda. El contacte va esdevenir-se gràcies al disc No pasarán!, on al costat de Carme Canela, Pi de la Serra recuperava les cançons de la Guerra Civil espanyola. El disc és increïble –encara avui en escoltar-lo mentre escric aquest text se'm posa la pell de gallina–, i les sensacions que desprenia en directe encara eren més al·lucinants (recordo un bolo a la Festa Major de Gràcia, diria que al carrer Bailèn, espectacular). Llavors no ho sabia, però més tard vaig assabentar-me que aquell espectacle havia estat impulsat per un altre incombustible de la cançó: Pere Camps, director del BarnaSants.

Aquell disc de Pi de la Serra… leer más

#03 / L'últim incorruptible

Sergi Martí, codirector de L'Home del carrer

Quan em van dir de fer un documental sobre en Quico Pi de la Serra vaig començar a buscar-ne informació com tothom hauria fet. Sabia qui era i per què era conegut, però desconeixia totalment la seva faceta personal, els seus valors i les seves indomables actituds. En Quico ha demostrat ser un dels músics més desconeguts però alhora més importants de la Cançó Catalana. Un home que no treballa per diners ni es mou al so de les institucions. En definitiva, un incorruptible, l’últim de la seva generació.

Com a director, el repte era transmetre aquestes actituds amb la càmera, tant amb la seva entrevista com quan l’hem estat gravant pel Born i Ciutat Vella. En Quico és amic dels seus amics, conegut del barri, un home que parla amb tothom que se li apropa i que es fa estimar per tots els que l’envolten. Però tot això s’ha de plasmar en imatges perquè els espectadors ho puguin veure i entendre.

… leer más

#02 / Una vida en imatges

Es fa difícil resumir la vida d'en Quico en un grapat d'imatges. Avui ho hem intentat amb aquesta galeria fotogràfica a Enderrock.cat, on recuperem un bon grapat d'instantànies, algunes de clàssiques i altres de menys conegudes, com aquest vermut vora el port amb l'estimat Ovidi Montllor.

La campanya de crowdfunding per fer possible el documental segueix endavant. Durant els pròxims dies us anirem actualitzant amb totes les novetats i algunes sorpreses d'última hora. Us animem a compartir el projecte amb els vostres amics, coneguts i saludats, tant a les xarxes socials com de manera directa. Estem segurs que de mica en mica s'omplirà la pica i el documental 'L'home del carrer' serà una realitat.

#01 / Un esperit lliure

Per Joaquim Vilarnau

Foto: Juan Miguel Morales

Francesc Pi de la Serra les canta clares. No s’amaga de res i sempre va de cara. La seva entrada a Els Setze Jutges ja va ser per la via directa, després d’haver-los criticat obertament el deficient acompanyament musical. Així va esdevenir el cinquè jutge.

Però amagat sota la pell del llop, en Quico sempre ha estat un bon jan, compromès quan ha calgut, solidari amb els seus companys i amb multitud de causes i bon amic dels seus amics, entre els quals hi ha des de Paolo Conte fins a Joan Manuel Serrat, de Caetano Veloso a Joaquín Sabina.

La repressió franquista no el va acoquinar. Militava en un partit aleshores clandestí, el PSUC, i travessava la frontera tants cops com calia, tot i que li havien retirat el passaport i els controls policials i duaners entre els Estats espanyol i francès no tenien res a veure amb la permeabilitat actual.
… leer más