UNA LLIÇÓ D'HISTÒRIA I ÈTICA EN QUINZE DIES
Els darrers dies de la Catalunya republicana és el relat viscut de la caiguda de Catalunya sota el règim de Franco. El drama final es condensa en quinze dies de dietari, del 22 de gener al 5 de febrer de 1939.
Amb aquest fragment tràgic de la història, Antoni Rovira i Virgili, periodista, polític i historiador, escriu una crònica personal de la desfeta d'una Catalunya que es construïa intentant vèncer obstacles històrics i que, a partir del juliol de 1936, va veure interromput aquest camí.
«Aquesta obra és la narració verídica d'uns dies dramàtics viscuts per mi quan entrà en la fase culminant l'ofensiva final de Franco contra Catalunya. Narració de l'angoixa, la desfeta i l'èxode dels catalans, que han estat les principals víctimes de la guerra encesa a Espanya per l'alçament militar de l'any 1936.»
AJUDEU-NOS A PUBLICAR I DIFONDRE UN TEXT BÀSIC EN UNA CATALUNYA EN RECONSTRUCCIÓ
El testimoni personal, polític i col·lectiu de Rovira i Virgili és un text indispensable que cal recuperar, llegir i fer llegir.
Conèixer la història és un requisit per avançar en la reconstrucció del país. Les reflexions de Rovira i Virgili a propòsit del període que es tanca són un element de reflexió i un estímul a la valentia que Catalunya necessita per redreçar-se.
«No m'he proposat d'escriure la història ni la crònica de l'èxode català. Em limito a escriure unes memòries personals, a narrar les coses que vaig veure i les escenes en què vaig intervenir [...] He descrit no sols allò que aquells dies va passar per davant dels meus ulls, sinó allò que va passar per dins de la meva ànima.»
RECUPERACIÓ D'‹ELS DARRERS DIES DE LA CATALUNYA REPUBLICANA›
En el 75è aniversari de la caiguda de Catalunya, l'associació Xarxa de Mots, present des del 2005 a la xarxa amb webs d'orientació lingüística i literària, posarà a l'abast del públic aquesta obra bàsica de la història moderna de Catalunya.
El blog – A partir del 22 de gener del 2014, el blog «Els darrers dies de la Catalunya republicana» reproduirà íntegrament l'obra de Rovira i Virgili amb dos extensos fragments setmanals, acompanyats d'imatges i altre material.
El llibre – Exhaurides les diferents edicions que se n'han succeït, a l'exili i a Catalunya (Buenos Aires, 1940; Curial, 1976 –edició segrestada immediatament per ordre governativa–; diari Avui, 1989, i Edicions Proa, 1999), l'obra reclama una acurada reedició que n'asseguri la difusió per tots els mitjans: biblioteques, escoles, centres universitaris, associacions, etc. Projectem de publicar el llibre cap a final de desembre i ho farem amb Acontravent Editors.
«Un llibre català que es publica a l'estranger mentre els llibres catalans són perseguits i destruïts a la nostra pàtria, significa que la guerra no s'ha acabat, que la guerra continua, que la guerra no pararà fins que Catalunya no recobri tota la seva llibertat nacional: la del règim polític, la de la llengua i la de l'esperit.»
A QUÈ DESTINAREM LES VOSTRES APORTACIONS
El total recaptat es destinarà a les despeses de preparació i edició del llibre, tant en blog com en paper. Volem fer-ne una edició de 1.000 exemplars. Us oferim la possibilitat de contribuir a aquesta edició comprant-ne un o més exemplars per avançat, per a vosaltres o per regalar. Si en voleu oferir algun exemplar a una escola, institut o biblioteca, només cal que ens ho digueu i els els trametrem en nom vostre. El nom de tots els mecenes constarà en els crèdits del blog.
CALENDARI
La campanya s'estén del 30 de setembre al 8 de novembre. Si arribem als 4.000 euros que la campanya persegueix, tirarem endavant l'edició en paper, i preveiem que el llibre serà al carrer també cap a final de desembre. Tot seguit començarem a enviar els exemplars del llibre a tots els que hi haureu contribuït amb més de 20 euros.
L'edició del blog, obert al comentari dels lectors, començarà el 22 de gener del 2014 i continuarà uns quants mesos, amb dues novetats setmanals, fins a la conclusió de l'obra, la primavera del mateix any.
«La nostra esperança és invencible. Catalunya i els catalans mereixen temps millors. Aquests temps vindran. Hem vist l'èxode; veurem el retorn. I jo, que he viscut i descrit els darrers dies de la caiguda, voldria viure i descriure els primers dies del redreçament.»
TESTIMONIS
«Un llibre esplèndid. El reportatge per excel·lència de la diàspora. Lectura àgil i viva, dura i precisa; és el testimoni més colpidor de la retirada.»
—Josep Maria Figueres, historiador i professor a la UAB
«Un llibre extraordinari, tan literàriament com des dels punts de vista històric i humà, on el vicepresident primer del Parlament republicà recull les amargues vivències que li correspongué d’experimentar al llarg dels darrers deu dies que visqué reculant envers la frontera francesa per evitar la barbàrie repressiva del franquisme.»
— Xavier Serrahima
«La prosa de Rovira i Virgili era l’expressió directa de l’elegància innata del seu esperit noble, just, ponderat.»
—Joan Puig i Ferreter
«Es llegeix amb el mateix fervor que una novel·la, per exemple, de la lost generation, i podria donar lloc a un esplèndid guió per a la TV o per al cinema.»
—Joaquim Molas
«Els darrers dies... aposta decididament per la literatura entesa com a vida mateixa, i és un exemple esplèndid sobre la relació entre literatura i història, entre sentit de l'obra i pensament de l'autor.»
—Xavier Ferré, historiador i sociòleg, professor de la Universitat Rovira i Virgili
«Un testimoni excepcional... Aquella experiència recent, dramàtica, de proporcions enormes –unes 450.000 persones–, és relatada pel veterà escriptor amb la seva prosa àgil i captivadora.»
—Mercè Morales i Jaume Sobrequés, historiadors
«Una contribució personal a la història i a la psicologia de l'èxode.»
«Enmig del present desolat i tràgic, poso la meva esperança en els dies que vindran, en el dret que triomfarà, en les llibertats que es restabliran, en la llengua que persistirà.»
MÉS INFORMACIÓ
– Sobre Antoni Rovira i Virgili:
A la Gran Enciclopèdia Catalana
Antoni Rovira i Virgili, per Josep M. Roig i Rosich
Antoni Rovira i Virgili escriptor (escriptors.cat)
Amb el suport del Museu Memorial de l'Exili (la Jonquera, Alt Empordà)
Una setmana de RodaMots dedicada als Darrers dies
Moltes gràcies per contribuir-hi! Si teniu cap consulta o dubte sobre aquest projecte, ens podeu escriure a [email protected]
9 comentarios
Si ya eres mecenas, Inicia sesión para comentar.
Sergi Moreno
Hola. Només volia dir-vos que ja he rebut el llibre i m'agrada molt l'edició. També comentar-vos que a finals de l'any passat, abans de rebre'l vaig trobar una edició antiga, la que va editar La Mata del Jonc l'any 1976. Gràcies!
Xarxa de Mots
Autor/a
De moment, gràcies per l'oferiment. Tenim el text a punt d'entrar a composició. Si veiem cap col·laboració possible, avisarem.
Liz Castro
Si puc ajudar amb l'edició digital—amb informació o col·laboració—digueu-m'ho!
Xarxa de Mots
Autor/a
Hi pensarem, gràcies per la proposta. No és una cosa que depengui només de nosaltres; ens n'informarem.
Adrià
Teniu pensat publicar-lo en format digital per tal que es pugui llegir en una tauleta? No és ben bé el mateix que en format blog...
Xarxa de Mots
Autor/a
Per col·laborar-hi només cal que facis clic als botons de la columna de la dreta on diu Aportant 20€, Aportant 40€, etc.: selecciona la quantitat que vulguis aportar-hi i segueix les instruccions. Si no vols fer pagaments amb targeta de crèdit, escriu-nos a [email protected] i et facilitarem alternatives. Moltes gràcies per l'interès!
josep jou parrot
No sé què he de fer per col.laborar en aquesta iniciativa,..em podeu donar la resposta,..?
Xarxa de Mots
Autor/a
Què hi guanyaríem amb una edició facsímil? Suposem que et refereixes a la 1a edició, la que es va publicar el 1940 a Buenos Aires. El text que publicarem serà el mateix, amb petites correccions ortogràfiques, algun nom mal escrit, etc. Hi afegirem una introducció, un mapa, un índex de noms i una breu biografia dels principals personatges esmentats. Es tracta de posar el llibre a disposició del públic en general que no el coneix, no de fer una edició per a bibliòfils. De tota manera, gràcies pel suggeriment.
xavi pla
Benvolguts,
Ja que hi som, perquè no en fem/feu una edicicó facsímil?
A reveure!
Xavier