" Perduts" relats de ficció de Pep Garcia. El llibre.

#25 / Rebaixes (*)

L’Emma estava especialment contenta. Per fi ho havia aconseguit, després de molts anys de fer-se pregar, sentir-lo remugar i en alguna ocasió fer-se enrrera a última hora, finalment l’Eduard, el seu home, havia acceptat que aquell any aniria amb ella de REBAIXES. Ella l’esperava. I en arribar, van sortir rabent per la porta adreçant-se a l’avinguda comercial de la ciutat. Quan hi van ser ella va assenyalar una botiga que ja tenia triada i van entrar. La resta va ser molt ràpid i a la botiga es van fer diligentment càrrec de l’Eduard: Immobilitzar-lo, i ficar-lo dins l’aparador principal a punt per vendre amb un cartellet de “ saldo” va ser dit i fet.

Quan poc més d’un quart més tard, en passar per davant l’aparador, l’Emma va veure com una noieta el triava i se l’enduia, se li va escapar un somriure immens.

Pep Garcia

() Relat-regal exclusiu pels mecenes de **Perduts*

#24 / Gràcies, a vosaltres, ho hem fet!

Com en moltes coses de la vida, només fins que ho fas saps què sents quan t’està passant. I amb el Verkami passa el mateix. Cada aportació rebuda és especial, singular, intransferible. De vegades saps perquè. De vegades no. Cada aportació és una petita empenta que es torna enorme. Allò de les gotes i el got… oi?

I quan assoleixes el projecte… uau! L’alegria és immensa i s’eleva amunt mentre la tensió baixa. Perquè, no ho negaré, això dels Verkamis té un punt d’estress. Ja us h o explicaré un dia fent un cafè. O vés a saber, potser que en faci un relat…

Estress, suposo que per allò del risc de no estar a l’alçada, de no arribar. De sentir-te fracassat sinó assoleixes. No crec que sigui tan dolent – o gens dolent- el fracàs, però d’això si em deixeu en parlarem un altre dia.

Quan assoleixes Verkami – i avui l’he assolit – el projecte deixa de ser projecte per passar a ser una realitat. Ja hem engegat les màquines!

… leer más

#23 / El candidat

Per fi en una nit electoral hi havia algú que n'havia sortit clarament derrotat i tothom ho tenia clar, tothom ho deia i tothom ho veia...També els de casa seva i fins i tot ell mateix.

Tan dura havia estat la derrota?

#22 / El desig

Li van demanar que demanés un desig.
Curiosament era ell qui representa que hauria de tenir ganes de demanar un desig en un dia així i en canvi eren els altres els que l'empenyien a tenir-lo.
Ell no volia... i potser sabia perfectament perquè.

#21 / I aquest missatge... Per a qui és? ( passa-ho)

Per als que encara no hi han pensat. Per als que ho volen fer però no ho han fet. Per als que no ho sabien. Per als que s’ho estan pensant. Per als que no saben si fer-ho. Per als que no han estat mai mecenes d’un llibre. Per als que ja ho fan habitualment. Per als que esperen l’útim dia. Per als que volen ser decisius, ara sereu decisius, tot i que en un Verkami, tots, són decisius. Per als que es fan pregar. Per als que no els agrada pregar. Per als que esperen una oferta de last minut: Aquesta és la seva. Per als que volen fer costat als 46 ( gràcies! ) que ja s’han fet mecenes. Per als que voldrien que mai algú els fes un relat personal. Per als que els agraden les coses inèdites. Per als que els agrada llegir. Què és llegir? Per als que…. Quin d’aquests ets tu?

Queden dies, encara, i queden pocs diners… leer más

#20 / Funeral

No t'ha passat mai que en un funeral passi el que no esperes que pugui passar mai? I , suposant que sàpigues què ha passat, què fas, aleshores?... Et quedes... en pau?

#19 / Perduts ( el relat)

Al llibre hi ha un relat que es diu, precisament, Perduts

Aquest relat no es deia Perduts. No tenia titol, com els altres. Quan els escrivia arribava un moment que entremig del tot sortia una paraula, un mot, un titol. I ja està. Mai van suposar un entrebanc, mai els vaig haver de pensar, repensar o aturar-me a buscar un titol que fos adient. Els titols van aparèixer en mig de cada relat. Això va passar també amb el relat “ Perduts”, però aquí sí va succeïr quelcom especial. Quan vaig escriure la paraula “ Perduts” al capdamunt de tot del text i ho vaig llegir a la petita pantalla de l’iphone – estri tecnològic amb el que van ser escrits tots els relats de “Perduts” – vaig sentir una fiblada d’aquelles que no fa mal. Era dimecres i eren les dues de la matinada. Era fosc i ho vaig veure clar: “Perduts” no era només el titol d’aquell… leer más

#18 / Ves-te'n

El que li van dir s'ho va prendre al peu de la lletra. Potser no hauria d'haver-ho fet. Potser era justament el que calia...

#17 / I un relat... efímer

El dia de la presentació hi haurà un relat efímer. Què vol dir això?

Que només podran llegir, escoltar, mirar els mecenes - ningú més - aquell dia

Un relat inèdit que naixerà i morirà el mateix instant.

Un relat que quedarà… perdut.

Te’ns ganes de sentir-lo, escoltar-lo o llegir-lo?

Fes-te mecenes de “ Perduts" i et trobaràs... un relat efímer.

#16 / Amants

Ningú ho sap. Ningú ho sospita. Ningú ho entendria. Només ells dos. És cosa només seva. De ningú més.

#15 / Líder

Ell era un líder. Potser no ho sabia. Però era algú a qui tots volien seguir. Per què? Hi ha coses que es noten en els petits detalls. En el seu cas, no hi havia dubte.

#14 / Ego

Si et busques, pots acabar per trobar-te. T'has buscar mai a la xarxa? I si el que trobes, o sigui tu, no és el que estaves buscant, precisament...? Però potser aleshores... ja és tard.

#13 / Penyassegat

Ben mirat, potser era un mal moment i un mal lloc per tenir un descuit... no?

#12 / Castell de focs

No s'ho imaginaven gens però el temps que durava el seu castell de focs era un moment que capgiraria la - seva - història....

Si et fas mecenes, sabràs com va anar. Quan va ser. Què va passar...

Si et fas mecenes no capgirarem la nostra història, però podrem editar Perduts que no és poc. I tu podràs llegir-ho.

T'animes? O t'animes a animar a algú...?

Va que hi som. Gràcies

#11 / Fins al darrer instant

Era detallista fins... això, fins al darrer instant. Calia però que el darrer instant fos aquest?

Aquest és el detall d'un dels relats de Perduts que busquen mecenes com tu. Fes-ho córrer, quans més serem més bé estarem... perduts.!

#10 / L'alcalde

T'imagines que aferrar-se al poder tingués conseqüències? No t'imagines fins on arriba aquest relat que és curt, molt, però intens. Molt.

#09 / I ara mateix què estem fent?

Avui hem fet reunió de l'equip Perduts & Verkami.

Estic i estem molt contents. Comencem a pensar, de veres, que hi arribarem. Això vol dir que...

En Ferran Cerdans, el maquetista, està començant a treballar.

El fantàstic equip de l' Estudi Mestres estan "pensant" la portada del "Trobats" ja que n'haurem d'imprimir unes quantes a l'avançada per entregar amb els mecenes que voleu, a més del llibre, un dels nous relats de Trobats.

l'Anna Mujal, la correctora, esmola els accents.

I jo, he començat a triar quin relat nou dels Trobats regalaré als que ho heu demanat i quin relat inèdit i efímer faré servir per a l'acte de presentació que m'imagino càlid, tranquil, plàstic i, sobretot, per compartir.

Gràcies a vosaltres se'ns ha girat feina. ja ho veieu.

Ah!, i els que encara no sou mecenes, penseu que no hi hem arribat i que us necessitem. Més que mai.

I si passem dels 1600?

Imprimirem més llibres, entregarem la portada en paper més bo

i farem l'acte més... singular.

… leer más

#08 / L'espectador

Ell només volia fer el paper de la seva vida. I tu? Fins on series capaç d'arribar per un bon paper? Descobreix-ho en aquest relat L'Espectador de Perduts.

#07 / Inèdit i efímer

Tinc un relat al cap.
Encara no l'he escrit. De fet, formalment, no sé si l'escriuré. És un relat que voldré compartir, només, el dia de la presentació de "Perduts". Un relat inèdit i efímer. Inèdit perquè no haurà vist la llum abans. Efímer perquè no es llegirà ni es trobarà mai més. Pensat només per als amics mecenes que tinguin ganes de compartir aquell moment, aquell acte, aquell lloc. On? ho tinc al cap. Quan? Al setembre. Per fer de l'acte de presentació un instant especial compartit on convisquin allò inèdit i allò efímer. Després ho podreu explicar, si, és clar. El relat serà també, i només als vostres caps. Com ara és només al meu.

Us animeu?

#06 / Comiat

Dos homes s'acomiaden dins d'un cotxe aparcat davant d'un jutjat. No és un comiat normal. Què els pot moure a fer-ho de la manera que ho fan? Què els depara el destí? Només ells ho saben. Bé, ells i els lectors de... "Perduts"

#05 / Desaparició

Si el gronxador és buit... Es pot desaparèixer d'un gronxador?

#04 / Un cop de porta

"Ex" és un relat, petit, sobre un cop de porta. Especialment breu i colpidor. També patètic. Com un cop de porta I potser res més. No ho recordo exactament.... Els efectes secundaris de quan et claven un cop de porta poden dur-te a oblidar - o no voler recordar - què hi feia allà la porta. És curiós,però, que tot i els efectes devastadors que sobre la memòria provoca un cop de porta... No ens n'oblibem mai, del cop.

El protagonista d'"Ex", tampoc.

#03 / Morir-se dos cops

He de reconèixer que el protagonista del primer relat intenta fer una cosa francament dificil: Morir-se dos cops.

Perquè?

Per estar ben segur d'haver-ho fet?

Per un afany de perfeccionisme?

Per deixar-ho tot lligat?

Per cridar l'atenció?

Potser ni ell ho té clar. I encara menys té la certesa que tot acabi acabant com ell ha previst.

Perquè... per morir-te per segona vegada el que has d'assegurar és que la primera vegada et mors bé. I com es fa, això?

Ja ho diu el titol... " En dos temps. Per assegurar-ho"

#02 / E

#01 / Com va néixer **Perduts**

Això va ser durant la segona pneumònia de la meva vida, l'any 2011. La segona en dos anys. Potser per sentir-se una mica veter+a en aquest tràngol, el meu cap se'n va anar i va escriure sense jo poder ni voler-ho evitar, 38 relats. Tots escrits des del llit, iphone en mà. Després, dos es van perdre pel camí i tot va quedar en 36.

Un dia, sense incorporar-me, vaig veure que els relats tenien coses en comú. I jo amb ells. Ens vam entendre de seguida. No són relats per canviar el món però sí que cada relat canvia radicalment - de grat o per força - la vida dels seus protagonistes. Perduts? Si, tots n'estàvem, n'estem una mica de perduts. Alguns no s'han començat a buscar i d'altres no gosen. No sigui cas que es trobin. Però això serà... un altra història.

Avís: A Perduts tot és ficció i l'humor no es perd mai.