La Montserrat Carulla també puja al carro d'Història d'un Futur i participa en la seva gravació. Aquí us deixem una petita aportació d'aquesta gran artista al documental.
“La verdad es que me siento español, no renuncio a mis raíces españolas. Pero en este momento me siento muy catalán”.
Amb aquesta frase en Paco es defineix totalment.
Molts pensen que és incompatible el fet de sentir-se espanyol i català alhora, espanyol perquè és el teu país d’origen, de la família, els costums… Català per les arrels que fas en un indret on has treballat i viscut gran part de la teva vida, allà on els teus fills i néts han crescut.
En Paco parla castellà, la llengua que li varen ensenyar de petit, i pensa que si llavors li haguessin ensenyat el català, ara el parlaria igual de bé que el castellà. És un home bregat en política, o com es considera ell mateix és un “animal polític”. De ben jove ja voltava les esquerres del PSUC per passar després a les federacions del PSOE i després al PSC.
Desencantat amb el tracte que Espanya dóna a… leer más
Aquest esclat que ara tenim en un barri que és totalment de gent immigrant (Hospitalet) i que puc tenir la meva bandera i no passa res, no? I saben que quan siguem independents no passarà res perquè tots som germans i tots estem aquí, i el que volem precisament, el que vull jo de la independència és el que hem deia un noi d’aquí del barri: “lo bueno que veo de la independencia es que cada pueblo se va a mover, y va a mantener sus patrones…”
Li fa riure i posa cara d’expectació aquell que li expliques que hem entrevistat a una monja de les missioneres del Cor de Maria. Potser la cara expectant ve de l’imaginari col•lectiu quan tots relacionem monges amb un tipus de vestimenta, o sigui un hàbit.
La Roser no porta hàbit i una vegada ja l’has conegut l’expectació que et genera és sentir-la parlar d’aquesta manera que només saben fer els qui parlen amb el cor.
Defensora a ultrança dels més dèbils i convençuda que la societat ha d’emancipar-se de les elits que tot ho dirigeixen i controlen.
Diu:
“Quan s’ataca els drets humans jo com a monja també dic que s’ataca l’evangeli!”.
La Roser és aquesta part de l’església que tanta feina fa i que tan desapercebuda passa. No em puc oblidar de citar també una de les frases que més em va emocionar:
“ets idealista quan ets jove,però dec ser ximple perquè continuo pensant el mateix!”,
… leer más
José Boix-Ochoa és cirurgià pediatra retirat. A casa seva es parlava en castellà, i ens explica que el valencià era el llenguatge del poble.
“Yo si hablaba valenciano era cuando iba al pueblo, con mis primos y con mi familia cuando volvía a Valencia como la cosa más normal se hablaba el castellano y cuando íbamos al cole solamente se hablaba castellano, para mí no existía el valenciano.”
Va ser un dimecres d’abril a la tarda, anàvem a Terrassa a conèixer a la Maria Dolors. Un amic comú ens havia posat en contacte. Aquell dia vàrem conèixer el matrimoni, en Floreal Soriguera també hi era. El pis era menudet i acollidor i estava ocupat per tots els racons d’obres seves, pintures, poemes, llibres i fotografies. Una vida sencera ocupava les parets d’aquella casa.
La Maria Dolors ens explicà moltes experiències de la seva vida, com quan varen matar el seu pare durant la Guerra Civil per ser republicà de dretes, i el trauma que li suposà quedar-se òrfena, els seus projectes artístics i fins i tot la terrible experiència de passar per la presó. En aquell moment encara no sabíem ni ensumàvem tan sols la gran dimensió humana de la “Suri”.
Quina gran dona, físicament menudeta, però amb una gran personalitat, sempre disposada a treballar pel… leer más
Us presentem una píndola del vídeo. En José Boix-Ochoa.
José Boix-Ochoa neix a València el 1936. Fill de pediatre, estudia pediatria a València i després a Alemanya. S’incorpora com a cap de cirurgia pediàtrica a la Vall d’Hebron de Barcelona i amb 29 anys ja en dirigeix el seu departament. Es cria en un entorn molt conservador on la llengua catalana no està ben vista, i posteriorment ha utilitzat sempre el castellà com a llengua habitual.
Crea una família a Barcelona i hi desenvolupa tota la seva carrera professional fins a jubilar-se a un mas del Maresme on ens rep per fer l’entrevista del documental.
En José, de pensament més aviat liberal, es mostra crític amb els fets polítics que han dut a la situació actual, tant per la prepotència d’uns com per la transigència negociadora dels altres que sempre han comerciat pel peix al cove. La situació actual n’és la conseqüència. Ell recorda la il·lusió de la transició i com aquesta s’ha desinflat totalment.
… leer más
Os presentamos el video promocional de Història d'un Futur: el proyecto que un grupo de amigos de Girona y Olot hemos iniciado para realizar un documental sobre la gente mayor y el proceso soberanista que está encaminando Cataluña.
Nuestra intención es recoger y transmitir las opiniones de un grupo de gente mayor sobre este proceso, sus ilusiones y sus miedos.
Queremos hacer llegar estas opiniones al colectivo de gente mayor que tiene más dudas sobre este proceso, a los que sufren por sus pensiones y por el futuro de sus nietos.
El proyecto nace con ganas de llegar a mucha gente y por eso os iremos informando desde este blog de todas las acciones que iremos realizando, sobre las entrevistas que hacemos, la financiación, los vídeos promocionales y todo aquello que haga referencia.
Os invitamos a compartir los vídeos, especialmente a vuestros padres y abuelos que se puedan encontrar en este punto dudoso tan extendido entre la gente de más de 70 años.
Josep, Dolors, Paco, Maria Rosa, José, Roser, Ferran i Juan Carlos. De ben segur que tots aquests noms junts no us diuen res però us podem assegurar que tenen molt a dir-vos.
Tots ells són els personatges que hem triat per al nostre documental, persones ben diferents, totes elles amb uns inicis ben diferents i amb molta història per explicar-nos; això sí, hi ha una cosa en què tots coincideixen: volen votar sobre la independència de Catalunya amb molta força i moltes raons.
En Josep ens va narrar les seves vivències a la guerra, el patiment que la seva família va viure durant aquella època, i tot allò que li varen imposar.
En Paco ens va explicar la importància de ser un País multicultural, on no s’ha d’imposar la llengua per sobre de tot i de la importància d’incorporar també els castellanoparlants per poder tirar endavant la independència.
La… leer más
Aquí podreu escoltar l’entrevista que li van fer a en Marc Clarió al programa “el Submarí” de la Ràdio Municipal de Terrassa:
Escolta el podcast:
El Submarí Entrevista a Marc Clarió
“El Submarí” és una magazín diari de 2 hores que s’emet de 10 a 12 del migdia per Ràdio Municipal de Terrassa. 95.2 FM. Dirigit i presentat per Mariona Tomàs, el programa es centra en temes d’actualitat, no … tan sols d’àmbit local, sinó també de temes d’interès general relacionats amb el teatre, la música, la literatura, l’economia, la salut, i altres…
‘Història d’un futur’ és un documental que recull la visió que tenen les persones de més de 70 anys sobre el procès independentista a Catalunya.
Un grup de persones compromeses amb el país i professionals de la comunicació s’han unit per difondre la veu d’aquest segment de població, moltes vegades oblidat.
Els impulsors del projecte són: en Bernat Garrigòs, empresari garrotxí -que és qui va tenir la idea- i en Marc Clarió, un apassionat del sector audiovisual, l’ànima del projecte i l’encarregat de conformar un equip humà heterogeni on cadascú hi té el seu paper. Des de en Carles Martínez, que sonoritza les entrevistes, a la Lola Pi, que immortalitza tots els moments, fins a en Quim Alegret, becari professional que fa ‘el que faci falta’. En Joan Carles Moreno és el càmara que ho enregistra i busca les localitzacions idònies per les entrevistes i en Pau Gaya tan pot estar… leer más
Us presentem el blog d’Història d’un Futur: el projecte que un grup d’amics gironins i olotins hem encetat per realitzar un documental sobre la gent gran i el procés sobiranista que està caminant Catalunya.
La nostra intenció és recollir i transmetre les opinions d’un grup de gent gran sobre aquest procés, les seves il·lusions i les seves pors.
Volem fer arribar aquestes opinions al col·lectiu de gent gran que té més dubtes sobre aquest procés, als que pateixen per les seves pensions i pel futur dels seus néts.
El projecte neix amb ganes d’arribar a molta gent i per això us anirem informant des d’aquest blog de totes les accions que anem realitzant, sobre les entrevistes que fem, el finançament, els vídeos promocionals i tot allò que hi faci referència.
Us convidem a difondre els vídeos, especialment als vostres pares i avis que es puguin trobar en aquest punt dubtós tant estès entre la gent de més de 70 anys.
… leer más
4 comentarios
Si ya eres mecenas, Inicia sesión para comentar.
pescaire26
Autor/a
Be, ha fet falta que el gruix del poble ho veiés per tenir la força necessària per fer els canvis que li calen al país. Ara és l'hora.
Francesc Reina Ruiz
Jo, fa més de 15 anys que se que Catalunya anava pel pedregat, Els polítics ho ignoraven u se'l passaven intencionadament'
pescaire26
Autor/a
Hola Montserrat,
Per fer les entrevistes hem buscat gent que fos favorable al dret a decidir.
Entre aquests, alguns son clarament independentistes.
En qualsevol cas pots trobar els perfils dels entrevistats que anem publicant al bloc de hdfutur.cat
montserrat
hola, voldria saber si algun dels entrevistats està en contra obertament de la independència; no de la consulta, sinó de la independència. gràcies!